Als cinquanta anys de la mort del P. Jaume Pons i Vallès
La realitat del pas veloç del temps, del famós aforisme tempus fugit, l’experimentem en prendre consciència que ha passat mig segle des que el P. Jaume tanqués els ulls a aquest món. Tota una vida, un cúmul d’anys que han portat amb si diferents canvis, realitats, afanys i preocupacions en la nostra vida però que no han estat capaç d’eliminar de la memòria col·lectiva del poble la figura del P. Jaume. És ja un miracle que després de tant de temps no caiga en l’oblit la seua persona i que continue sent recordat amb tant d’afecte per persones de tota condició, idees polítiques i creences religioses.
Mors sua quenque manet, afirma una clàssica sentència llatina; és a dir, “a cadascun li està reservada la mort que li correspon”, i al P. Jaume li va correspondre morir en santedat, fama que avui, 50 anys després perdura envoltada del gran afecte que se li professa i que ell durant tota la seua vida es va fer mereixedor sense buscar-ho. Ell no tenia una altra ambició que la de ser rostre de la Misericòrdia ajudant al proïsme desinteressadament. Va ser el “bastó” del Bon Pastor per als seus feligresos, el Cirineu dels portadors de la creu del dolor, el Bon Samarità dels malalts, la viuda pobra dels captaires, en definitiva, la concreció de les paràboles bíbliques sent pont de l’home amb Déu i clar reflex de l’Amor.
És per això que, convençuts que la seva vida i ministeri tanca virtuts heroiques i de santedat, no volem que es perda el seu llegat. A tal fi treballarem sense defallir perquè els qui li van conèixer s’alegren en recordar-lo i els qui no el van conèixer personalment puguen fer-ho coneixent la seua vida i obres.
“Benaurats els misericordiosos” ens diu la cinquena benaurança i en part és ja una lloança al P. Jaume, perquè aquesta va ser la seva màxima durant tota la seva vida. Com bé sabem va ser un home misericordiós, bo, atent, caritatiu… Aquesta benaurança de la misericòrdia emfatitza la misericòrdia com un reflex de la justícia divina. Perdonar i mostrar compassió són actes que imiten a Déu i que alliberen l’ésser humà permetent superar les ofenses i viure en harmonia. Així ho feia el P. Jaume en ser enganyat quan intentaven aconseguir la seua ajuda. No li importava res més que la caritat i la misericòrdia. El mateix feia quan els xiquets se li portaven la bicicleta per a jugar, arribant-la a amagar en alguna ocasió; o quan li agafaven entrades per al cinema parroquial… Sempre actuava des de la misericòrdia i l’amor.
De totes les seues gestes destacarem el cinema de parroquial, l’acadèmia i la barriada de cases. De tot això va ser el promotor.
Mal favor li fem a la història i a la memòria del P. Jaume en anomenar al barri que ell va fer que passés de ser horta, refugis i nius de metralladores a ser un conjunt d’humils cases per als qui vivien en la pobresa més absoluta per la denominació comuna dels noms d’aquests carrers: “los ríos”.
En aquest dia del cinquantè aniversari de la seua mort, l’Ajuntament ha tingut a bé secundar la iniciativa de rendir-li un homenatge amb un senzill acte i ofrena floral enfront del bust alçat en la seva memòria en 2011.
Per part seua, la comunitat cristiana presentarà els seus sufragis amb un respons davant les seues restes mortals i una Missa en la parròquia Nª Sª del Carmen de la qual va ser el primer rector.
Que el Pare Jaume continue sent far de llum, esperança dels senzills, caritat per a tots i signe de pau i unitat.
