CUENTO DE NAVIDAD – CONTE DE NADAL: ANTONI AMENGUAL AMENGUAL, EX ALUMNO, DE BINISSALEM – MALLORCA

VERSIÓN EN CASTELLANO

Navidad es un paréntesis entre los días anodinos del año. En esta época hay mucho snobismo. La gente sustituye la rutina cuotidiana por gestos amigables aunque sean fingidos, porque es Navidad. Si un mendigo pide unas monedas la actitud suele ser generosa, porque es Navidad.

¿Jesús nació en Navidad?. La historia oficial dice que si, otros dicen que no, que nació en verano. Sin embargo al mundo le interesa que sea así. Es importante que sea tema de discusión y a la vez una oportunidad para embolsarse buenos dineros por ser días de consumismo compulsivo. Si Navidad no existiera, se inventaría.

El protagonista de estos días bulliciosos, se convierte en personaje de terracota arrinconado en algún lugar de la casa, al igual que pastores y ovejas, riachuelos de papel aluminio, la Virgen y San José, el buey, la mula y los Reyes Magos.
Jesús quiso cambiar el mundo. Por este simple y grandioso hecho, no es un personaje cualquiera. Si no lo consiguió del todo fue por culpa del libre albedrío de los empecinados. Junto a Jesús hubo una persona extraordinaria con un corazón de madre irrepetible que apoyó a su Hijo en todo. Era María.

Los evangelios apócrifos hablan de María, especialmente el protoevangelio de Santiago. Que sea leyenda o realidad, es secundario. He aquí la fascinante historia de una madre hecha por y para Dios: Érase dos ricos ancianos de Israel, Joaquín y Ana. Tuvieron una hija por intervención divina y le pusieron por nombre María.
A la edad de tres años la llevaron al Templo para consagrarla al servicio del Señor y un ángel la alimentaba.
A los doce años los sacerdotes decidieron entregarla por esposa a un viudo de Israel. Qué falta de libertad y decisión sufrió María. Tal vez era costumbre…
Convocaron a todos los viudos con una vara a cada uno en sus manos. Ocurrió que de la vara de José salió una paloma, por lo que fue designado esposo de María entendiendo como una señal del cielo.
María, al parecer aceptó tal hecho por haber encontrado gracia delante de Dios, sin ella saberlo, hasta que el ángel Gabriel se lo manifestó, como dice Lucas en su evangelio. María magnificó a Dios por haberse fijado en la pequeñez de su sirvienta, expresión jubilosa que dijo de ella misma a su prima Elisabet al visitarla, sabiendo que estaba embarazada en su vejez de Juan el bautista.
En el corazón de María rondaba un hermoso antojo como en toda mujer de Israel. Ser la madre del Mesías.
José tuvo que ausentarse por motivos de trabajo y entonces tuvo lugar la anunciación del ángel Gabriel y la promesa del nacimiento virginal.
A los seis meses José retornó a casa y encontró a María preñada. Ella negó haberle engañado. Perplejo ante esta delicada situación no sabía que determinación tomar.
El ángel del Señor, según el evangelio de Mateo, se apareció en sueños a José y le dijo: José, hijo de David, no temas tomar a María tu mujer; lo que está engendrado en ella es ciertamente obra del Espíritu Santo.
Entretanto la noticia llegó a orejas de los sacerdotes que acusaron a José de haber abusado de María.
Ambos fueron sometidos a una ordalía o juicio de Dios. Tuvieron que ingerir agua sagrada y ser confinados a una montaña. Pasada la prueba, volvieron sanos y salvos.

César Augusto ordenó un censo a todos los pueblos. José y María fueron a Belén de donde procedía él. Mientras tanto María se puso de parto. Entraron en una cueva pues no había sitio en las posadas. Entonces aconteció el nacimiento de Jesús con signos y prodigios maravillosos.

Una comadrona se mostró incrédula y exigió una comprobación física de la virginidad de María. Al realizarla, su mano quedó carbonizada por su incredulidad. Posteriormente arrepentida, se curó cuando cogió al Niño Jesús en sus brazos.
Estando Dios en su sitial eterno, viendo como los humanos tenían el privilegio de una madre entregada en cuerpo y alma al fruto de sus entrañas, quiso Él también tener una madre para amarla y ser amada por ella. ¡Qué Madre escogió!. Una mujer de corazón impoluto rezumando pasión divina.

El camino de María en este mundo a pesar de ser madre de Dios, no fue un camino de rosas, sino todo lo contrario. Su Hijo desde que nació hasta que murió, sabiendo lo que se jugaba, llevó hasta la últimas consecuencias su proyecto, a pesar de la incomprensión incluso de sus más allegados, excepto María.

María es madre de Navidad.

Feliz Navidad a todos. Diciembre, 2020

Antoni Amengual Amengual

____________________________________________

VERSIÓ EN CATALÀ

Nadal és un parèntesi dins els dies anodins de l’any. Es veritat que hi ha molt snobisme i artifici. La gent tergiversa sentiments rutinaris per gestos amigables perquè és Nadal. Si un pidolaire demana una almoina es sap tenir una actitud més generosa, perquè és Nadal.

Jesús va néixer per nadal?. La història oficial diu que sí, d’altres diuen que no, que fou a l’estiu. Al món l’interessa que segueixi tal com està. El que és important és que sigui tema de discussió i una oportunitat per embutxacar-se bons doblers amb tot el trull del consumisme compulsiu. Si Nadal no existís, s’inventaria.

El protagonista d’aquests dies de bullícia esdevé un personatge de terrissa arraconat a qualque lloc de la casa envoltat de pastors i ovelles, rierols de paper d’alumini, de la Verge i Sant Josep, del bou, el mul i els Reis Mags.
Jesús va voler canviar el món. Per aquest simple i grandiós fet no és un personatge qualsevol. Si no ho va aconseguir de totes passades, és que el lliure albir dels entestats l’hi van fer una mala jugada.

Al seu costat hi va haver una dona meravellosa amb un cor de mare com no n’hi ha hagut d’altre, recoltzant-lo en tot.
Els evangelis apòcrifs ens parlen de Maria. El protoevangeli de Santiago n’és un d’ells. Que sigui llegenda o realitat, és secundari.

Heus aquí la bella història d’una mare feta per i per a Déu: Ens diu que dos rics ancians d’Israel, Joaquim i Aina varen tenir una filla per intervenció divina que li posaren per nom Maria.
A l’edat de tres anys la varen dur al temple per servir al Senyor i un àngel l’alimentava.

Als dotze anys, els sacerdots decidiren lliurar-la per esposa a un vidu d’Israel. Quina manca de llibertat i decisió va tenir Maria. Tal volta era costum d’aquells temps… Convocaren tots els vidus amb una vara cadascú a les seves mans. Va ocórrer que de la vara de Josep va sortir un colom, i per això va ésser designat espòs de Maria com un senyal del cel.

Ella degué acceptar tal fet, per haver trobat gràcia davant Déu, sense ella saber-ho, fins que l’àngel Gabriel li va manifestar, com diu Lluc a l’evangeli. Maria magnificà Déu per haver mirat la petitesa de la seva serventa, expressió exultant que va dir d’ella mateixa a Elisabet quan va anar a visitar-la a rel de l’embaràs de la seva cosina, a la vellúria, de Joan el baptista

Dins el cor de Maria rondejava un bell antull com a tota dona d’Israel d’aquell temps de poder ser la mare del Messies.
Josep va tenir que absentar-se per motius de feina i aleshores va tenir lloc l’anunciació de l’àngel Gabriel i la promesa del naixement virginal.

Als sis mesos Josep va tornar i va trobar Maria prenyada. Ella va negar haver-lo enganat. Ell restà perplex. En aquesta delicada situació, segons l’evangeli de Mateu, l’àngel del Senyor se li aparegué en un somni diguent-li: Josep, fill de David, no temis de prendre Maria, la teva muller; el que ha estat engendrat en ella és certament obra de l’Esperit Sant.
En l’endemig la notícia arribà a orelles dels sacerdots que acusaren Josep d’haver abusat de Maria.

Ambdós varen ésser sotmesos a una ordalia o judici de Déu. Hagueren de beure aigua sagrada i foren confinats a una muntanya. De la prova tornaren sans i estalvis. Cèsar August ordena un cens a tots els pobles. Josep i Maria anaren cap a Betlem d’on era ell pel cens, i Maria es posà de part. Entraren dins una cova, doncs no hi havia lloc a les posades. Aleshores esdevingué el naixement de Jesús, envoltat de signes i prodigis meravellosos.

Una comare es mostrà incrèdula i exigí una comprovació física de la virginitat de Maria. Realitzant-la, la seva mà quedà carbonitzada per la seva incredulitat. Posteriorment arrepentida, es curà quan agafà l’Infant Jesús dins els seus braços. Assegut Déu al seu setial etern, veia com els humans tenien el privilegi d’una mare. Dona lliurada en cos i ànima al nadó fruit de les seves entranyes

Déu va voler tenir una mare per estimar-la i ésser estimat i quina mare va escollir!. Una dona de cor impol·lut, enllardat de passió divina.
El camí de Maria en aquest món, malgrat ésser mare de Déu no fou de flors i violes, més be tot el contrari. El seu fill des de que va néixer fins que va morir, sabent el que es jugava va dur endavant el seu projecte malgrat la incomprensió fins i tot dels més propers, excepte Maria.

Maria és mare de Nadal. Molts d’anys.

desembre, 2020

Antoni Amengual Amengual

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.