Rosa Mendoza, Hija de la Caridad

 En esta reflexión que intento presentar, no trato de hacer publicidad turística sobre la isla de Mallorca; su estratégica situación y su tradición acogedora, lo avalan suficientemente. Trato, si,  de situar a San Vicente en el marco de esa región mediterránea, cuyo mar, pudiera ser…, atravesara en su supuesto cautiverio.

La presencia de los Padres Paúles en Palma se acerca a los dos siglos; 173 años, recorriendo la isla palmo a palmo, sembrando Palabra de Dios a manos llenas; practicando el celo misionero que les inculcara su Fundador San Vicente de Paúl.

Son muchos los Padres, cuyos nombres perduran en el recuerdo de tantas personas que acudían a “la Santa Misión”, obra ingente llevada a cabo con regularidad temporal y cargada de frutos que sólo Dios sabría contar. Nombres tengo en la memoria. Escritos están en las Crónicas de la Misión, verdaderas historias de los pueblos, algunas de ellas contadas, con tanta vena poética, que merecen ser leídas y reflexionadas. Citarlos a todos alargaría este espacio de reflexión. De la mano de uno de ellos, el P. Vicente Queralt, pude saber de otros muchos.

Esos otros muchos, fueron, sin duda, hombres de fe, testigos de “algo más”, cuyas vidas atrajeron vacaciones a la Congregación de la Misión; hijos de Mallorca que han recorrido el mundo con  su palabra, su ejemplo y su ciencia.

La Escuela Apostólica de Palma fue semillero de vocaciones. Allí acudían niños de todos los rincones de la Isla para probar su inquietud vocacional… Unos siguieron engrosando la lista de sus mayores; otros, vislumbraron que no era ese el camino por donde Dios quería conducir sus vidas.

La semilla sembrada en la Escuela Apostólica no quedó ahogada entres espinas… hoy, en muchos rincones de Mallorca, aparecen brotes y frutos de aquella siembra. Ellos son “Los exalumnos de la Misión”, que año tras año se reúnen para expresar su fe, para recordar su paso por la Misión y gozar de una amistad que perdura en el tiempo. Ellos son agentes de pastoral; su formación cristiana recibida en familia y cultivada con  cariño por los Padres Paúles, no tiene la menor intención de esconderse, todo lo contrario.

Vale la pena invertir en Fe, porque los resultados, a lo largo, suelen ser palpables. La vocación cristiana, a la que todos somos llamados, es la riqueza de la Iglesia. En herencia nos ha tocado un buen lote; cabe cultivarlo. Tuve la suerte de estar en el Santuario de Bonany, donde los exalumnos celebraban su Jornada 2009. Fue un gozo compartir con ellos esa “parentela especial” de la gente que seguimos tras las huellas de Vicente de Paúl.

Y fue una ocasión magnífica para hablar con ellos de un joven mallorquín, Pedro Borguny, que cautivó el corazón de San Vicente. En sus correrías por los recovecos de la Casa Misión tuvieron ocasión de saber que allí, en la sacristía, estaban las reliquias del joven palmesano, que dio su vida en Argel por defender la fe de Jesucristo. Reliquias que recibió el Santo en París con inmensa alegría, no dudando calificarle de gran mártir y proponerlo a sus misioneros como ejemplo de valentía y amor a Jesucristo.

“No puedo menos de expresaros los sentimientos que Dios me da ante este joven, al que han matado en la ciudad de Argel. Se llamaba pedro Borguny, natural de la isla de Mallorca.

… Esto es ser cristiano; ese es el coraje que hemos de tener para sufrir y morir, si es preciso, por Jesucristo. Pidámosle esta gracia y roguémosle a este santo joven, que la pida para nosotros”. (SV. 1954-55)

Ese joven quemado vivo en Argel introduce a San Vicente en la isla de Mallorca, 82 años antes de que llegasen los Padres Paúles a la calle de la Misión.  Y providencialmente, son sus hijos los custodios naturales de las reliquias de Pedro Borguny. En su casa y en la urna que mandara preparar San Vicente, esperan a que la Iglesia diga su palabra y pueda ser glorificada su ofrenda en defensa de la Fe.

San Vicente de Paúl y Mallorca… No es un vano título. Evoca el paso de la Familia Vicenciana por el archipiélago Balear. Muy pronto, también, llegarían las Hijas de la Caridad: entre los años 1879 y 1881 se harían cargo del Hospital de la Sangre, de la casa Misericordia y de la Casa Infancia; le seguirían una serie de instituciones benéficas, sanitarias y educativas. Todas ellas están presentes  en el recuerdo y vivencia de muchas personas que por allí han pasado. Son muchas las Hijas de la Caridad que han dejado su huella carismática en las islas. Dejaron y dejan su vida. Legan una herencia espiritual difícil de calibrar, pero que está ahí: la devoción a la Virgen Milagrosa, la sensibilidad por los pobres, el talante sencillo en los centros educativos, la semilla Vicenciana en las generaciones enroladas en JMV y en los educadores de sus centros de enseñanza.

En este año en que celebramos la muerte de San Vicente de Paúl y de Santa Luisa de Marillac, es preciso celebrar, con mayúscula el regalo de su carisma a este mundo, y en nuestro caso, a las Islas Baleares.

Rosa Mendoza, Hija de la Caridad

Benvolguts amics:

Un any més tenim la sort de poder celebrar una altra Trobada. Enguany farem la DOTZENA!

PROGRAMA  DE  LA  TROBADA

– DIA: 14 de novembre del 2.009 –DISSABTE–.

– LLOC: Santuari de Bonany, PETRA, (construït entre els segles XVII i XVIII)

– HORA: A partir de les 11.00 H., el que vulgui…

– MISSA: 13.00 H., al  Santuari de Bonany  (PETRA), en record dels nostres professors, companys i familiars  morts (i molt especialment pels que ens deixaren enguany):

+ Mateo Lladó Miralles – Son Servera

+ Joan Pol Martí – Binissalem

+ Pep Sampol Cerdá – Montuïri

+ Antònia Horrach Moragues (mare d’en Damià Garí Horrach – Petra)

+ Margalida Pons Pons (germana d’en Guiem Pons Pons – Binissalem)

+ Bel Riera (mare d’en Joan Amengual Riera – Son Sardina)

+ Sebastián Verd Mir (pare d’en Tolo Verd Coll – Santa Eugenia)

– DINAR: 14.00 H.  al Restaurant “Sa Creu” (Petra).

– MENÚ: Arròs de peix, rostit variat, aigua, vi, xampany, cafè (Si algú, per qüestió de salut vol un altre menjar, sols cal especificar-ho a l’hora d’apuntar-se).

– PREU: 15 €

– ASSISTÈNCIA: Es prega i agraeix confirmis la teva assistència el més aviat possible: Jesús González: Telf. 971 502295  jesuscapel@yahoo.es

A diferència d’anys anteriors, ja no enviarem cap carta per informar del dia i lloc de la Trobada, sinó que uns quants exalumnes, cada any, ho farem saber a través del telèfon.

Si tens adreça electrònica, contacta amb en Jesús jesuscapel@yahoo.es (Telf. 971 502295) i així podrem actualitzar i agilitar les dades dels exalumnes.

Alumnes responsables de telefonar: :

–          Toni Ferrer: Telf. 971 503175

–          Damià Garí: Telf. 971 476219

–          Guiem Font: Telf. 971 27 3291

–          Juan Martorell: Telf. 971 646408

–          Jesús González: Telf. 971 502295

T’esperem..!   No hi faltis…!

Jesús González Capel

Ahir, divendres, va morir la mare del nostre company -exalumne- DAMIÀ GARÍ HORRACH. El condol es fa al cementiri de PETRA ( de les 17 a les 19 H.), avui, dia 3 de gener.

El funeral es farà el dia 7 de gener (dimecres), a les 19 h., a l’església de Crist Rei del Pont D’Inca (Palma).

Si li vols donar el condol, el seu Telèfon és: 607 543657 / 971 476219

Jesús

Desde aquí podéis ver las fotos de la comida

Benvolguts amics:

Quin privilegi poder, un any més, saludar-vos en nom de tots els d’aquí i en un dia tan simbòlic: celebreu les vostres NOCES D’ARGENT! I a on? A Bellpuig, bressol de la vostra infantesa. I amb qui? Amb aquells nins que ara són avis.., els qui tinguin, clar, néts… (el nostre company Francesc Secall, per exemple!). I quin millor lloc on celebrar l’àgape que al restaurant d’un company que també va ser confident i protagonista d’aquella època?

Voldria tenir inspiració i sensibilitat de poeta, raonament i clarividència de filòsof, misticisme i humilitat de monjo i la il•lusió d’aquell nin de 10 anys que volia salvar ànimes… Malauradament, ni sóc poeta, ni filòsof, ni monjo i ni tinc 10 anys (qui els tingués!).

Malgrat no ser res d’això, reconec que, «in illo tempore», era i érem somniadors de somnis, potser somnis que tenien «els altres» (els nostres pares…). Avui, evidentment, sé que el meu destí no era ser precisament missioner. Crec que un al•lot de 10 anys (edat en què entràvem a l’Apostòlica) era el menys indicat per orientar tan definitivament el seu futur…

No obstant, sempre agrairé el gest generós i providencial dels meus pares. Sé que em i ens varen «internar» a l’Apostòlica com a conseqüència o fruit d’un mal moment històric: «rusca» generalitzada i poc futur per els fills dels treballadors humils. Ells varen posar la llavor, els paüls la cultivaren i nosaltres vàrem posar l’esforç i la feina per arribar a ser el que ara som… Penso que tots ens hem espavilat i que som el que som gràcies a nosaltres i a molta gent més… Per això, no vull mirar enrere amb rancor, sinó amb generositat i agraïment perquè gràcies al moment històric o destí, hem tingut el privilegi d’haver-nos conegut. El lloc és secundari i els educadors… eren fills de la pedagogia d’aquells anys, tan poc humana i propera (pel que he llegit i sentit, «por todas partes cocían habas»).

I com molt encertadament digué un dia en Macià Pedrosa, som EX de moltes coses… però mai deixarem de ser AMICS! Perquè, fa quasi 40 anys, tots nosaltres presumíem de la nostra amistat, compartint penes i alegries en la soledat de aquells llargs dies d’hivern, allunyats de la nostra família i amics. Jo recordo amb enyorança bucòlica aquella convivència i sempre el balanç és positiu. Perquè formàvem un grup que substituïa les mancances de la nostra orfandat: érem orfes de pare i mare, ja que aquests havien renunciat a compartir el miracle de veure’ns créixer, dia a dia. Per tant, des de aquestes línies, i aprofitant l’avinentesa d’aquesta diada, vull homenatjar i reconèixer els sacrificis dels nostres pares per la renúncia feta. I feta, per AMOR.

Ara, minut envant, minut enrere, nosaltres, els de La Missió, estem brindant. I, cada any, ho fem per aplaudir l’assistència, per primera vegada, d’algun company. També ho fem per «temps passats»…, per la salut i perquè l’any que ve siguem més… I sempre acabem agraint la presència dels familiars i engrescant a tothom a no deixar de participar a les properes cinquanta Trobades que encara ens resta per celebrar… I ja que és l’hora dels adéus, brindem per l’amistat retrobada, per la nostra felicitat, per la salut nostra i dels familiars, per la sort i desig de què l’any que ve puguem tornar a retrobar-nos, per aquells companys i professors que ja han mort, i per la sort d’haver-nos coneguts, encara que el culpable sigui, sortosament, avui, una Escola Apostòlica! Amics, en nom de tots i de cap, com deia el nostre amic Josep Dionis, col•lega entranyable des de quan érem «germans sabaters», una abraçada ben forta a tots i a cada un dels presents.

MOLTS D’ANYS I FINS LA PROPERA TROBADA!

Jesús González Capel

P.D. Com a les cartes del nostre temps, no pot faltar la Post Data (va de publicitat!): Si entreu a la nostra Pàgina WEB, http://lamissio,com hi trobareu moltes cares conegudes i la nostra actualitat…

«Aquesta novena anual és un acte de culte a la Verge Maria, a Jesús per Maria».

Del dia 19 al 27 de novembre de 2008

ACTES

– DIES DE LA NOVENA:
+ Del dimecres, dia 19, fins el dijous, dia 27.

– HORA:
+ 18.00 H.

– ACTES RELIGIOSOS DE CADA DIA:
+ Rés del rosari
+ Novena comunitària a la Verge Miraculosa
+ Eucaristia amb homilia a càrrec de D. ANTONIO VIERA DÍAZ, DELEGAT DE PASTORAL SOCIAL.
+ Cant de la Salve Regina.

– DIA 26, DIMECRES:
+ Imposició de la Medalla Miraculosa.

– DIA 28, DISSABTE: Festa de Santa Catalina Labouré, vident de la Verge:
+ 18.00 H.: Eucaristia

Jesús González Capel