CRÒNICA DE LA TRETZENA TROBADA DELS EXALUMNES «LA MISSIÓ», DE PALMA, Fotos trobada 2010

“Crònica escrita

expressament per aquells que no varen poder venir a la Trobada”.

.

.

.

Pulsa AQUI Fotos trobada 2010

Escric únicament la meva impressió, no la de tots els que assistiren; si fos així, evidentment, srien moltes cròniques (ja es sap: “tants de caps, tants de barrets”).

Aprofito per dir-vos que hem d’implicar i animar a que participin mes exalumnes (també els missioners) d’altres generacions més joves!!!

No obstant, bo seria que augmentés el nombre de participants… o cronistes… Per això, si algú dels assistents d’enguany vol també expressar les seves sensacions i vivències, el que ha de fer és adjuntar-me la crònica (en castellà, en català o en qualsevol altre idioma) i la penjarem a la nostra Pàgina WEB http://lamissio.com

Aprofitant l’avinentesa que aquest 27 de novembre, d’enguany, 2010, visquérem la TRETZENA TROBADA d’Exalumnes de l’Escola Apostòlica de «La Missió», de Palma, faré cinc cèntims del que allà succeí o jo vaig veure.

Com ja he dit anteriorment, expresso la meva impressió, no la de tots els que assistiren.

Com cada any, resultà ser un esdeveniment molt emotiu, cordial i ple de sorpreses.

Com tots ja sabeu, es tracta d’una trobada de germanor on l’espontaneïtat i la bona convivència no tenen límits. És una bona cura per l’estrès i per fer una aturada a l’encreuada de les agendes, presses, manca de temps i programacions que ens robotitzen dia a dia i cada vegada més i per fer una mirada enrere –una ullada al passat–.

Allà, cada any, tornem arrera, en el temps, i despertam infanteses adormides i enyorades. I què sorprenent i encisador és sentir, al teu voltant, veus alegres i cridaneres que expliquen “batalletes”…

Avui, passada la ressaca d’aquesta diada, es donen per bons tots els esforços que comporten o impliquen els preparatius de la festa.

En torn a l’àgape eucarístic i, posteriorment gastronòmic, érem unes 70 persones.

Assistiren, sortosament per a nosaltres i en nom dels Paüls de la Província, el P. Josep Barceló (lliurat totalment a la nostra causa), el nostre incondicional i sempre fidel a les nostres Trobades, P. Rafel Jaume, que, cada Trobada, amb humor i simpatia, ens anima a preparar la propera Trobada… I el P. Jaume Munar (fa dos anys seguits que hi participa).

La Tretzena Trobada la tinguérem a l’Oratori de Sant Blai, una ermita sobre un petit puig, a la sortida del poble (Campos)

L’oratori de Sant Blai, construït a l’Edat Mitjana, és d’estil gòtic, amb planta rectangular de nau única, coberta per una volta de creueria amb vuit capelles laterals. També té un pati, que distribueix l’entrada des de l’exterior i l’accés a un dels dos portals de la nau, així com l’antic cementiri, avui dia convertit en un jardí de flora mediterrània.

El 3 de febrer, el dia de Sant Blai, la gent de Campos va a l’Oratori per passar el dia.

La missa fou concelebrada (PP Barceló, Jaume i Munar).

Però enguany, gràcies als malaurats esdeveniments, hem viscut una diada de forts sentiments que es manifestaren especialment al llarg de tota la missa i molt concretament quan, enganxats per les mans, ens donàrem la pau i el condol, una vegada finalitzat el parenostre…

Més d’un tremolava d’emoció i molt especialment els afectats directes…

En Joan Martorell dirigí amb pietat religiosa, sensibilitat manifesta i sentiments extraordinaris els càntics i les lectures, essent en Tomeu Rigo l’organista, tot un mestre de l’òrgan!.

Els “predicadors” foren els PP. Josep Barceló i Rafel Jaume. Quedàrem gratament sorpresos per les seves paraules, oportunes i encoratjadores, animant-nos sempre a continuar en pròximes Trobades i a no oblidar mai les nostres arrels familiars, socials i cristianes, l’esperit de San Vicenç i la formació que rebérem quan estudiàrem a la Missió i a l’Espluga.

El P. Barceló ens llegí un fax del nou Provincial, P. Enric Alagarda Nácher, disculpant la seva absència però amb la ferma promesa d’assistir l’any pròxim. Cal dir que les seves paraules foren encoratjadores i en elles es reflectia la impressió de què sí li hagués agradat venir a la Trobada.

Enguany hem viscut la Trobada més emotiva de totes. La missa regalimava dolor, sentiment i esperança. Era l’adéu als companys que ens deixaren fa tan sols uns mesos…

+ En Joan Ginard Burguera (de Campos). Malgrat el dolor, la seva senyora assistí a la Trobada.

+ En Martí Jordà Ferrer, fill d’en Toni Jordà Ferrer (de Lloret de Vistalegre). També els seus pares assistiren a la Trobada.

+ N’Agustí Condal Bernaus (exalumne de Bellpuig). Emma, la seva senyora, no pogué assistir però sí que hi era el seu esperit i, tant les seves pregàries com les nostres, arribaren a l’Agustí. Estic segur!

A tots tres, i als companys i professors que també ens han deixat, oferírem les nostres pregàries i la missa.

També es dedicà unes paraules i oració a alguns dels nostres companys que estan delicats de salut: P. Joan Sonet, Mateo Crespi, Ventura Contreras i esposa, Jaume Arrom, Pep Torrens…

Durant l’acte de la comunió, en Joan Martorell, acompanyat pel nostre organista Tomeu Rigo, els cantà (als tres amics difunts) un “solo” , Signore delle Cime”, de Giuseppe de Marci, que ens va tocar el coret…

El dinar el férem al restaurant Ca’n Andreu (Campos).

Al final del dinar, com cada any, ens vàrem “escurar” la butxaca i aconseguírem 537 €. Aquests, més els 480€ de l’any passat (en total:  1017 €), els enviarem a l’escola de nins marginats que “AMIGOS PARA SIEMPRE” té a Hondures.

Cal destacar i agrair l’assistència del nostre amic Paco Costa Fayos que ha vingut expressament de Almussafes (València).

En Toni Amengual Amengual ens va oferir la possibilitat d’assistir a una obra sacramental, única a Mallorca, Les Tres Reines, que es representarà el 8 de gener, dissabte. Si estàs interessat, l’adreça electrònica d’en Toni Amengual és:annibalcabrera@hotmail.com La propera setmana o setmanes trobareu informació més exacta sobre aquest esdeveniment.

Com cada any, fets els “deures”, els sempre eufòrics adéus i la “penúltima” abraçada, he recordat un salm, no literalment i una mica interpretat o retocat, que gairebé reflecteix la idiosincràsia dels presents: “entoneu càntics, tocant els tambors, les arpes sonores i les cítares; a la lluna nova, toqueu els corns anunciant la propera diada o trobada de germanor. Així està prescrit  i és un precepte que ens imposem tots els exalumnes de La Missió…”.

Així, doncs, fins l’any que ve i que no falti ningú, sinó que siguem més…

Jesús González Capel

2 comentarios sobre “CRÒNICA DE LA TRETZENA TROBADA DELS EXALUMNES «LA MISSIÓ», DE PALMA, Fotos trobada 2010”

  1. Vaig fer tard a la capella de Campos. No sabia el lloc exacte del restorant. Vaig intentar conectar telefònicament amb Jesús. No ho vaig aconseguir. Vaig fallar. Hem diuen que l’any que vé tal volta serà a Barcelona o Honduras. No conec els llocs. No he estat mai a la casa de Barcelona. Endavant que si pogués, me apuntaria.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.