Archivo por meses: julio 2021
NUEVOS DESTINOS EN MADRID…
P. JESÚS MARÍA GONZÁLEZ ANSÓN, CM
RELEVO EN EL SERVICIO DE PÁRROCO DE LA BASÍLICA LA MILAGROSA DE MADRID.
EL COMIENZO DE VACACIONES SUELE SER EL MOMENTO DE ANUNCIAR LOS NUEVOS DESTINOS PARA EL NUEVO CUERSO. ESTE AÑO ME TOCA PASAR EL RELEVO COMO PÁRROCO DE LA MILAGROSA AL P. JESUS MARÍA GONZÁLEZ ANTÓN CM., ACTUALMENTE PÁRROCO EN SAN VICENTE DE PAÚL DE CARABANCHEL
DESPUÉS DE 10 AÑOS COMO PÁRROCO ES MOMENTO DE CAMBIAR DE AIRES Y DE INCORPORARME AL SERVICIO DE UNA NUEVA COMUNIDAD. EL P. VISITADOR ME ENVÍA A LA COMUNIDAD DE SEVILLA, COMO PÁRROCO DE SAN GONZALO EN EL POPULAR BARRIO DE TRIANA. VUELVO AL SUR, DONDE ME INICIÉ EN EL MINISTERIO PRESBITERAL EN AQUELLOS AÑOS DE JUVENTUD QUE DISFRUTÉ EN ANDUJAR (JAEN).
CUENTO CON LAS ORACIONES DE MIS AMIGOS EN FACEBOOK, PARA QUE ME ENCARNE BIEN ENTRE EL PUEBLO DE DIOS EN SEVILLA Y SEA UN BUEN PASTOR DE LA COMUNIDAD DE SAN GONZALO, CONTINUANDO LA LABOR DE ANTERIORES COMPAÑEROS QUE ALLÍ HAN SERVIDO. Y OS PIDO ORACIONES TAMBIÉN PARA EL P. JESUS MARI, QUE EN SEPTIEMBRE TOMA MI RELEVO EN LA BASÍLICA LA MILAGROSA.
SUERTE EN VUESTROS NUEVOS DESTINOS: «HAZ EL BIEN Y NO MIRES A QUIÉN»
P. JUAN JOSÉ GONZÁLEZ GONZÁLEZ, CM
SOBRE ANTONIO CÁRCEL MARTÍNEZ, DE ALCIRA (VALENCIA)
ANTONIO CÁRCEL MARTÍNEZ
Casualmente, hoy me ha llegado la noticia de la muerte de Antonio Cárcel Martínez (ésta sucedió hace dos años).
Coincidimos en Espluga de Francolí, Madrid, Salamanca y finalmente en Barcelona. Se ordenó y fue destinado a Honduras. Posteriormente salió de la Congregación, se casó y y fundó una iglesia, al margen de la católica. Parece ser que su labor pedagógica fue buena y se construyó una escuela que lleva su nombre.
Me gustaría publicar su biografía pero no tengo datos suficientes. Es posible que tú sepas algo. Si es así, te agradecería tu colaboración. La biografía la pondría en nuestra Página WEB de los exalumnos de La Misión. Y si pudieras aportar alguna foto de él… mejor.
Muchas gracias anticipadas.
MORT DE Dª JOANA BAUÇÀ VAQUER, GERMANA DEL P. AMADOR BAUÇÀ VAQUER, CM, DE SAN JOAN, MALLORCA
El dia 13/7/2021 va morir la germana del difunt P. Amador, de San Joan (mallorca).
Tenia 82 anys i el dia 14 cumpliria 83.
El velatori i funeral es varen celebrar el mateix dia.
Notarem a faltar el seu somriure.
Descansi en pau.
MIRANT ENRERE.., AMB ENYORANÇA? CINC CÈNTIMS PEDAGÒGICS D’UN JUBILAT EN AQUEST 2021 / MIRANDO ATRÁS.., ¿CON AÑORANZA? CINCO CÉNTIMOS PEDAGÓGICOS DE UN JUBILADO EN ESTE 2021: Jesús González Capel, exalumne, de Binissalem – MALLORCA (VERSIÓ EN CATALÀ I EN CASTELLÀ)
VERSIÓN EN CATALÀ
“Tempus fugit” (que traduït a la nostra llengua d’anar per casa vol dir: “la vida són quatre dies, el temps passa molt aviat”).
Sembla que fos ahir (estic parlant de l’any 1973) quan vaig començar, al col·legi de “Santo Tomás d’Aquino”), , d’Inca, la meva enriquidora tasca de docent. Renoi, sí que ha plogut molt d’ençà; tant, que em sembla que estic parlant de l’any de la picor..!
No obstant, passaran els anys i no oblidaré mai el flash d’aquella primera hora de classe: Davant meu tenia 50 nins, asseguts, ben “planxats”, amb el seu uniforme color marró, amb corbatí o “pajarita”, i observant respectuosament… Es tractà d’una escena virtual? No! Vaig viure un fet ben real.., fins no fa massa anys. Què ha passat per haver canviat tant l’escenari de l’aula?
Els “tècnics” ho justifiquen o ho resumeixen en tres paraules: CRISIS DE VALORS. Malauradament, el concepte “valors” es desvirtua, o no és el mateix per a tothom: cada nin, família o col·legi avalua de manera diferent els “valors”. Això explica o justifica el que els pares optin per un determinat col·legi i els seus fills per un tipus o model de vida a seguir.
Evidentment, els valors varien d’unes persones a unes altres. Per exemple: el físic pot ser un valor dominant en una persona i en una altra seran els diners, fer una tasca comunitària, l’èxit social ó la unió familiar…
Qui no recorda –d’això no fa tant de temps– la competència que es donava entre els alumnes, pares i col·legís per presumir de ser els primers en el “ranking” social o acadèmic? Tots n’eren conscients del sacrifici i esforç que havien de fer. Els nins sabien que els pares pagaven l’escola (a les hores no era concertada). Malauradament o sortosament, veien com els seus pares feien, cada dia, a casa i a la fàbrica o taller de sabates, moltes hores de feina perquè ells poguessin estudiar, ja que els seus progenitors no gaudiren d’aquesta oportunitat. Valoraven molt l’esforç dels pares i el que “costava guanyar-se un duro”. Oblidar, ignorar o “ningunear” aquests dos conceptes (esforç-guanyar-se) pot aclarir una mica el perquè començà a despertar la crisis de valors i l’estadística de fracàs escolar.
Eren ben pocs els que podien presumir de fer el batxillerat i, molt menys, una llicenciatura…
Qui no recorda el lliurament, com lògica recompensa, de diplomes i medalles a final de curs? Ara ja no tant… Per què es menysprea o no es valora la competència? Tots som i hem de ser iguals?
Era temps d’educació compartida: pares i professors tenien un sol objectiu i anaven agafats de la mà. Qui no recorda aquella advertència del pare al seu fill, davant el professor: “pobre de tu si no et portes bé i no fas feina..”. Amb això era suficient!
Era temps d’esforç on no estava mal vist ser un bon estudiant. Els propis companys tenien enveja, sana!, d’aquells que sobresortien per la seva feina i mèrits. Per què des de uns anys es dóna la tendència a menysprear al company “empollón” (estudiós), al que és responsable, educat i respectuós?
Va tenir la culpa, d’aquest canvi, la bonança econòmica, la diversitat d’objectius familiars i socials, el començar a minvar l’autoritat família-col.legi, el que de mica en mica es desvalorés l’esperit de superació i motivació, la manca de responsabilitat compartida, l’excessiva protecció al nin o, simplement, no acceptar la realitat que vivien (no mirar un poc més a Europa) i la poca perspectiva de futur? No ho sé bé del tot. Però el que sí és cert són els resultats: fracàs escolar i crisis de valors. És molt possible que un sigui el resultat o conseqüència de l’altre…
Per concloure aquestes impressions dels meus trenta set anys de docent, i evitant tot tipus de polèmica, vull finalitzar aquestes reflexions, amb uns breus pensaments.
– S’ha d’ensenyar, educar a passar d’una etapa de moral infantil a una de moral adulta.
– Existeixen dos tipus de valors: VALORS SANS I VALORS MALALTS. Sóc conscient de què un tant per cent molt important dels valors estan malalts. És hora de exercir com a bons metges i començar a curar: no tots els valors es poden justificar i tenir premi.
– L’escola és co-responsable, però mai la única responsable de la formació i educació de l’alumne.
– Es fan càrrec els pares de què són els principals models per als seus fills? Els pares són els professors més importants en la vida dels seus fills perquè tenen el privilegi i la responsabilitat de compartir les seves experiències de vida amb ells.
No es tenen els fills perfectes, ningú els té, i els pares són persones amb limitacions, si bé irreemplaçables en l’educació dels seus fills.
– Educar es ensenyar a viure. Un dels aspectes més importants és acceptar i tolerar els límits. Quan els nens creixen en una estructura sana on saben què poden i què no poden fer… són capaços de convertir-se en adults responsables i agradables socialment.
– El que únicament importa no són els coneixements, sinó també els valors. Si al final del seu cicle educatiu els nostres alumnes han après o saben dir: “Em sap greu, gràcies, per favor..” voldrà dir que són més persones i que ja han madurat i estan preparades per anar per la vida.
Per tant, objectiu assolit!
_____________________________________________________________________