EUTANASIA

El otro día, el P. Pedro José Gómez Martínez, CM me  sugirió que escribiese algo sobre el  COVID-19 y la EUTANASIA. No contesté pero me dije para mis adentros: Doctores tiene la Iglesia y técnicos, sabios y científicos tiene el Estado.

¿Qué pinto yo en ese embolao?, me dije. Los que han votado esa ley, sin haber sido discutida por sus señorías, sabrán lo que se hacen… Pero como quiero complacer al P. Gómez y para mí sus deseos son órdenes… Opté por escribir primero sobre la Eutanasia que ya es una realidad. «Et post filosofare» sobre el teje y maneje que han hecho sobre el coronavirus que después de casi dos años estamos al verlas venir… (Sin ánimos de politizar).

Pero como yo soy de ideas fijas, iniciado mi paseo diario por el camino rural de la carretera vieja de Pollensa, paralela a la general que enlaza con la autopista que lleva a Alcudia, no pude menos de reflexionar sobre el tema propuesto y sería subiendo la cuesta de “Son Fuster” cuando me cayó el chaparrón de la inspiración. Ayer, jueves, 18 se marzo de 2021, fue un día de perros: frío, viento y mucha humedad…. Los campos estaban blancos. Más bien parecía una estepa rusa.

Seguir leyendo EUTANASIA (JESÚS GONZÁLEZ CAPEL, EXALUMNO, DE BINISSALEM) →

VERSIÓ EN VALENCIÀ

Benvolgut en Jesús,

Vos adjunte unes línies que poden servir com a introducció de l’article sobre la CM.

Com ja vaig anunciar fa quasi un any per aquesta mateixa web, estic intentant recopilar totes les dades possibles sobre el P. Jaume Pons Vallès, C.M. per escriure la seua biografia i intentar reobrir la seua causa de beatificació. Per a aquesta obra, pensava que era necessari escriure una menció, una brevíssima referència sobre la Missió i el seu fundador.

Seguir leyendo HISTORIA DE LA CM (CENTET LÓPEZ BORRÀS), TEÓLOGO DIOCESANO – PUERTO DE SAGUNTO →

Fa uns dies vaig rebre, del CENTET LÓPEZ BORRÀS (jove teòleg diocesà, molt implicat en la parròquia dels Paüls al Port de Sagunt i futur autor de la biografia del P. Jaume Pons),

Tinc que compartir-vos la mort de Dª Catalina Sastre Pons, dissabte farà una setmana. Era la neboda major del P. Jaume Pons. Aquest Octubre compliria 97 anys. Tenia 10/11 anys menys que el seu venerable oncle missioner.

Aquesta dona, d’una gran intel·ligència i plena de seny, era l’enllaç viu amb el seu oncle, el testimoni més directe amb el Jaume novici, profés i sacerdot. Amb ella, s’han esborrat els records sentits del seu oncle, durant el seus temps d’estudi, la seva malaltia, les vacances a Binissalem, la persecució religiosa del 36, els moments més importants de la Professió i Cant de Missa, i també, de les vacances, més tard essent rector, on compartia amb ella tots els estius i alguns Nadals, les seves laetitias et doloris.

El diumenge, dia 7 de març, oferiren la missa pel seu sufragi i de la família. La Missa es va celebrar a la parròquia que el seu oncle va fundar i regir en la caritat. Fou un moment de donar gràcies a la Providència pel P. Jaume, la seva persona i obres. En definitiva, pel seu ministeri, per la seva família i la seva vocació.

Descansi en pau.

Trobarem a faltar el seu somriure.

Aprofito que he citat al Centet per recordar i agrair a tots els que puguin aportar informació sobre el P. Jaume. En Centet, futur autor de la seva biografia ja ha acabat els “menuts”. Amb una paraula, el treball del P. Jaume, continua essent dur i difícil, doncs no veu cap ajuda de part de la C.M. De Madrid no en diuen res, de Barcelona tampoc, el Postulador General tampoc i el P. General, tindrà tantes ocupacions, que es vorà impedit d’atendre aquesta informació.

Total. Que no hi ha cap documentació del P. Jaume, ni cap enser personal, ni testimoni de cap paül, bé siga ni cap escrit…

CUANDO YA SE HA SUBIDO EL PRIMER PELDAÑO DE LOS 70…

EL SER PARCO EN DORMIR Y, PASARME LAS NOCHES CASI EN BLANCO, JUSTIFICA QUE MI ACTIVIDAD LECTORA Y ESCRITORA OCUPE LA MAYOR PARTE DEL DÍA, SALVO DOS HORAS QUE, CADA DÍA, A LAS 8 DE LA MAÑANA, DEDICO A ANDAR POR LOS CAMINOS RURALES DE INCA, ILLAS BALEARES.

SUBIENDO LA CIMA DE LOS 70, HACE ALGUNOS AÑOS YA, ALGUIEN ME DIJO, A UN PALMO DE MI CARA, Y FUE PRECISAMENTE EN EL DÍA DE MI CUMPLEAÑOS: TE ESTÁS VOLVIENDO “VIEJO». ME DIJERON. HAS DEJADO DE SER TÚ, TE ESTÁS VOLVIENDO SOSO Y SOLITARIO, SIN APENAS SALIR DE CASA Y CON POCOS AMIGOS… ES VERDAD: TENGO POCOS PERO SON BUENOS….. Seguir leyendo «LA PÁJARA DE LOS 70 Y…» (JESÚS GONZÁLEZ CAPEL, EX ALUMNO, DE BINISSALEM) →