Cos de metall, ànima d’àngel. Capcot escodrinyes  amb esguard perenne la mar, la teva llar, que submissa besa els teus peus. Et regala ones frissoses que cada horabaixa venen a veure’t, que escoltes amb mansuetud el seu remoreig incessant, cadenciós.  La teva positura corbada, la teva actitud  consirosa,  fa pensar que en el llit de la cala s’amaguen secrets de temps passats. Secrets que tu veus malgrat no tenir ulls, que  intueixes i també amagues dins el teu cor. Secrets, tal vegada de sirenes i homes que es prometeren amor etern, segellat amb raigs de lluna, llambrejant en la mar fosca. Seguir leyendo PINZELLADES LITERARIES: «Galatea volia veure el cel» -Un conte per a nins i no tan nins- (Toni Amengual Amengual) →