(Les versions estan escrites en llenguatge col·loquial: mallorquí i andalús. Estic segur que els nostres lectors, de parla catalana i castellana, agrairan l’encant d’aquests diàlegs i el significat d’aquesta sàtira, molt actualitzada i oportuna al dia d’avui…).
Us demano i agraeixo que em tingueu present en les vostres pregàries aquest proper dia 1er de maig, tot donant gràcies a l’Amo de les meses per la nostra fe cristiana, seguint les petjades de Jesús.
Casualment el dia 2 de maig compliré 84 anys de vida i us prego que pregueu per mi, tot acceptant la voluntat de Déu: ”facis Senyor la vostra voluntat, així a la Terra com es fa en el Cel”.
Moltes gràcies per la vostra amistat, els vostres correus, pel vostre record…
avui, 26-04-2015, fa 75 anys que vaig néixer i voldria donar Gràcies a Déu per tants d’anys que m’ha donat i per tants beneficis que he rebut. Entre ells, els 9 anys que vaig passar amb vosaltres a L’Espluga de Francolí i a Barcelona.
Gràcies, doncs, als companys que em varen fer més fàcil la distància i la soledat. No vull dir noms, perquè són quasi tots i la meva memòria ja no es tan bona…
Voldria anomenar a en Joan Vives (+), de manera molt especial, i a la resta de companys que em varen acollir, fa uns quatre anys, quan vaig visitar Espanya (l’Areny, el Secall, en Nieto… als que vaig pogué veure).
Ningú escoltava n’Andreu. No sé si era la seva veu cridanera o les paraules amarades d’intencions massa directes a l’hora de dir veritats com el puny. Poca gent li feia cas. Després de dues paraules a tothom feia badallar.
– La veu que clama al desert com Joan baptista, deia ell.
– Vull que m’escoltin i ho aconseguiré d’una manera o d’altra.
A manera de pròleg i benvinguda al nostre futur col·laborador…
Aprofitant l’avinentesa que aquest proper diumenge, 3 de maig, és el dia de la MARE, el nostre virtual escriptor, en Pedro González Pons, en “Busca”, de Binissalem, ens recorda que ell té la sort i privilegi de gaudir de la presència diària de la seva mare…
I, de manera espontània, obre el seu cor i expressa els seus sentiments. No es pot demanar més: a la seva edat i encara poder viure i conviure amb la seva mare és tot un privilegi…
Els seus pensaments les vol fer extensibles a totes les mares del món i, especialment, als seguidors de la nostra Pàgina WEB… Perquè tots hem tingut i encara alguns en tenen…
Enguany els PP. Josep Maria Biosca Mor i Joan Sonet Miró celebren els 86 i 83 anys de vida i els 60 anys de sacerdoci. És tot un goig i una immensa sort!
La nostra Pàgina WEB dels exalumnes de La Missió té un compromís d’agraïment sincer vers la persona i figura del P. Sonet.
Me pongo en contacto con Uds. ya que el P. Cayetano fue mi tío abuelo. Me gustaría y agradecería que me mandaran toda la información que tengan a alcance, ya que sólo conservo apenas 2 recortes de periódico del día de su muerte, guardados por mi madre.
Sé que tuvo un papel importante en la misión de la Moskitia hondureña. Por ahora me es imposible personarme en el lugar en el que desarrolló su tarea, pero en un futuro quiero visitarlo.
Les agradecería que me mandaran algunas fotos o documentos donde se refleje su labor o que se pongan en contacto conmigo.
Muchísimas gracias por su atención.
Me he emociona ver que aún queda el recuerdo de él, ya que he podido leer un pequeño escrito en su honor en vuestra Web http://lamissio.com
PORTADA (SENSE ELS «OFICIANTS») DEL DARRER BUTLLETÍ – Nº 238 – MARÇ 2015
VERSIÓ CATALANA
Era una mort anunciada… Ja es veia venir… Es tenia consciència del seu final… No obstant, ens ha sorprès…
Una data molt important a no oblidar: març de 2015… Un Nº de Butlletí Provincial: 238…
El P. Enric Alagarda, Provincial, al darrer i definitiu Butlletí, fa una semblança o al·legoria molt encertada: l’adéu a un vell amic i a una ferma amistat, nascuda fa ja un grapat de temps: any 1970… El Butlletí venia a substituir a “ANALES”.
Parlar de Déu és fer-se moltes preguntes, per obtenir poques o cap resposta. Tot es redueix a especulacions o deduccions més o menys interessades. En cap moment puc provar que tot sigui mentida però que també sigui veritat.
Potser que Déu no sigui feliç? La felicitat forma part de l’essència de Déu? Si la felicitat és part important del bé i Déu, és bé en essència?.
Són preguntes que quasi mai es fa la gent. La felicitat l’arraconam al cor de la persona, no a Déu.
La felicitat es podria definir com l’estat de plenitud constant de l’ésser en el bé.
Aquest passat 1 de febrer va morir, als 85 anys, a Xiva, València, Dª Maria Muedra, mare del P. José Vicente Martínez Muedra, ex Visitador.
En nom de tots els exalumnes de La Missió, el nostre més sentit i sincer condol a la seva família, i molt especialment al P. Vicente, tan estimat per tots els exalumnes de La Missió de Palma de Mallorca.
El funeral i exèquies tindràn lloc aquest dilluns (02-02-2015) a l’església parroquial de Xiva (València).
Pregarem per ella, molt especialment, a la propera Trobada, 18ª, d’exalumnes (07 – 11 – 2015)
“Trobarem a faltar el seu somriure..”
Descansi en pau.
P. Vicente, una sentida abraçada de tots els exalumnes!
Si vols contactar amb en P. José Vicente Martínez Muedra,
