El cuento de navidad, la necesidad de contrarrestar – 2018 // ANTONI AMENGUAL AMENGUAL, exalumno, de binissalem.

ANTONI AMENGUAL AMENGUAL
ANTONI AMENGUAL AMENGUAL

VERSIÓN EN CASTELLANO

La gente, esta masa opaca de figuras humanas, inducida hacia un destino inexorable, ha injertado la comodidad y el refinamiento dentro de su vida como elemento de primera necesidad. Es el brazo que falta al cuerpo. Todo este enredo que nos ha atragantado de golpe, forma parte de la molicie que zarandea a su antojo esta masa opaca.
Si no tienes móvil, estás a punto de perder la condición de persona tecnócrata y por tanto abocado a ser un fósil. Eres un paria de la sociedad, una especie en peligro de extinción. Si tu casa no está atiborrada de domótica, eres un troglodita, al igual que si te faltara el aire para respirar. Video-consolas, ordenadores, smarphones, táblets, etc. forman parte de la decoración obligada de tu hogar. Con estas premisas, la agorafobia cada día ataca con más virulencia. Hay gente capaz de estar semanas enteras sin ver la luz del sol ni la calle, por la necesidad de estar con sus juguetes preferidos. La total dependencia de las máquinas hace ermitaños de las pantallas.

A la hora de buscar pareja, se prefiere una muñeca de látex a una persona de carne y hueso. Uno no tiene coraje. Es lo que está pasando en el Japón, donde más de 80.000 individuos han optado por este modus vivendi.

El concepto de vida hoy, tiene unos parámetros muy diversos a otras épocas.

Antes había que trabajar para sobrevivir, tener un cazo de fideos, una hogaza de pan y unos higos secos. Si lucias vestido nuevo cada dos años, eras un privilegiado.

Ahora, quien más quien menos, se encapricha con un coche de alta gama, sus viajes de esparcimiento, las obligadas vacaciones a la nieve en invierno o las Seychelles en verano, o más bien el fin de semana en Nueva York.

Sin embargo no creas que la comodidad como parte incuestionable de nuestro quehacer diario sea un logro de nuestra sociedad, no.

Hace muchas centurias, hubo sociedades donde el lujo y la holgura ya formaba parte de su status social como una necesidad perentoria.

¿Has oído alguna vez hablar del sibaritismo? Pues se desarrolló en el siglo VII a.C. en la ciudad de Síbaris, en el sur de Italia creando un emporio de lujo y riqueza. La denominaron la Magna Grecia.

Por la ciudad corrían canales de vino provenientes del campo para abastecerla.

Según Séneca, había un hombre muy rico de nombre Mintídrades que no podía consentir que un hombre en su presencia levantara la azada más de lo normal, lo cual le agobiaba en desmesura prohibiendo tal trabajo. También estaba prohibido que los herreros y carpinteros trabajasen dentro de la ciudad porque hacían mucho ruido. A menudo tal señor se quejaba de tener la piel irritada por haber dormido en un colchón de pétalos de rosa arrugados.

Según dicen, la destrucción de la ciudad acaeció a raíz de la escuela de danza de los caballos. Los desfiles de estos animales, adiestrados para la danza eran espectaculares.

En el año 510 A.c., lucharon contra sus vecinos de Crotona, otra ciudad estado. Estos, enterados que los caballos danzaban, en el campo de batalla trajeron una orquesta y los caballos en lugar de perseguir al enemigo, se pusieron a bailar. De esta manera perdieron la batalla y Síbaris desapareció inundada, al desviar los habitantes de Crotona el río Crati que fluía cerca de esta ciudad.

Ah! me dejaba un dato en el tintero. El móvil, como elemento incrustado en la masa opaca, sirve para hablar, hablar, hablar con alguien sin decir nada.

En los pueblos aún hay personas que se dan los buenos días, cuando en la calle se cruzan. Con el móvil ya no es posible. Si empero con él, se habla horas y horas para contar a un chino de Hong Kong de qué color se ha orinado.

Jesús, no entró ahora en su divinidad sólo la persona histórica, cuando nació, no lo hizo con un móvil en la mano, (es un anacronismo, hoy casi no). En el establo de Belén, no tuvo comodidad más bien lo contrario, al igual que el resto de su vida. Se quiera o no, este Jesús es la necesidad de contrarrestar y si no, examinad el Nuevo Testamento.

Feliz Navidad 2018

Antoni Amengual Amengual

___________________________________

VERSIÓ EN CATALÀ                                                                                                

Conte de Nadal, la necessitat de contrarestar

La gent, aquesta massa opaca de figures humanes, induïda cap a un destí inexorable, ha inserit la comoditat i el refinament dins la seva vida com element imprescindible. És el braç que manca al cos. No deixa que tot aquest envitricollament que ens ha aglapit de sobte, forma part de la mol·lície que bandereja aquesta massa opaca cap allà on vol, al seu antull.

Si no tens un mòbil, estàs a punt de perdre la condició de persona tecnòcrata, i abocat a ésser un fòssil Ets un pària de la societat, una espècie en perill d’extinció. Si no tens la casa estibada de domòtica, ets un troglodita, és com si et faltés l’aire per respirar. Vídeo consoles, ordinadors, smarphones, tàblets, etc formen part de la decoració obligada de la casa. Amb totes aquestes premisses, l’agorafòbia cada dia ataca amb més virulència. Hi ha gent que és capaç d’estar setmanes sense veure la llum del sol ni els carrers per estar amb les seves joguines preferides. La total dependència de les màquines els fa ermitans de les pantalles. A l’hora de cercar parella, prefereix una pepa de làtex més que una persona de carn i os, hom no es veu amb coratge, que és el que passa a Japó. Ja són més de 80.000 individus que han optat per aquest modus vivendi.

El concepte de vida té uns paràmetres distins a altres èpoques.

Abans es treballava per sobreviure, tenir una escudella de fideus, un troç de pa, figues seques i poc més i si estrenaves un vestit nou cada dos anys, eres un privilegiat .

Ara qui més qui manco ha de tenir el seu cotxe d’alta gama, els seus viatges d’esbarjo freqüents, les vacances a la neu a l’hivern, i a les Seychelles a l’estiu o el fi de setmana a Nova York.

Emperò no pensis que la comoditat com a part inqüestionable del nostre quefer diari sigui un assoliment de la nostra societat, no.

Fa moltes centúries que hi va haver societats que el luxe i la folgança ja formaven part de la seva vida com una necessitat peremptòria.

Has sentit parlar del sibaritisme?. Doncs aquest status social, es va desenvolupar al segle VII a.C. a la ciutat estat de Síbaris, al sud de Italia creant un empori de riquesa i de luxe. La Magna Grècia que se’n deia.

Per la ciutat corrien canals de vi que venien del camp per abastar-la.

Segons Sèneca, hi havia un home molt ric de nom Mintrídades que no podia consentir que un home al davant seu aixecàs l’aixada més del normal, doncs a ell el fastiguejava l’espectacle i va prohibir tal feina al davant seu. Els ferrers i fusters també estaven prohibits dins la ciutat perquè feien massa renou. També es queixava de tenir la pell irritada per haver-se estirat damunt un matalàs de pétals de rosa arruats.

Segons diuen el que els va dur a la destrucció, va ésser l’escola de dansa dels cavalls. Les desfilades d’aquests animals ensinistrats per a ballar eren increibles.

Al 510 a.C., lluitaren contra els seus veïnats de Crotona, una altra ciutat estat. Aquests, assabentats que els cavalls ballaven, dugueren al camp de batalla una orquestra i els cavalls enlloc d’empaitar l’enemic, es posaren a dansar, perdent així els habitants de Síbaris la batalla i d’aquesta manera varen començar a desaparèixer, doncs els de Crotona varen inundar la ciutat desviant el curs del riu Crati cap a ella.

Ah! una dada que em deixava al tinter. El mòbil com element incrustat a la massa opaca, serveix per parlar i parlar amb altri sense dir res.

Als pobles encara hi ha gent que es dóna el bon dia que Déu mos do. Amb el mòbil això ja no és possible, emperò si, per parlar durant hores de quin color s’ha fet l’orí amb un xinès de Hong Kong.

Jesús, no entrà dins la seva divinitat, només la persona històrica. Quan va néixer no ho va fer amb un mòbil a la mà, (és un anacronisme, avui quasi no). Va néixer a un estable on li faltava de tot, on la comoditat no estava feta per ell i així durant el reste de la seva vida.

Es vulgui o no, aquest Jesús, és la necessitat de contrarestar i si no, llegiu el Nou Testament.

Bon Nadal 2018

Antoni Amengual Amengual

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.