Ningú escoltava n’Andreu. No sé si era la seva veu cridanera o les paraules amarades d’intencions massa directes a l’hora de dir veritats com el puny. Poca gent li feia cas. Després de dues paraules a tothom feia badallar.
– La veu que clama al desert com Joan baptista, deia ell.
– Vull que m’escoltin i ho aconseguiré d’una manera o d’altra.
