Parlar de Déu és fer-se moltes preguntes, per obtenir poques o cap resposta. Tot es redueix a especulacions o deduccions més o menys interessades. En cap moment puc provar que tot sigui mentida però que també sigui veritat.
Potser que Déu no sigui feliç? La felicitat forma part de l’essència de Déu? Si la felicitat és part important del bé i Déu, és bé en essència?.
Són preguntes que quasi mai es fa la gent. La felicitat l’arraconam al cor de la persona, no a Déu.
La felicitat es podria definir com l’estat de plenitud constant de l’ésser en el bé.