EL PASSAT DIA 24 D’ABRIL de 2010, DISSABTE, VA MORIR EL NOSTRE AMIC I COMPANY

Agusti Condal

EL P.JOAN SONET CM ESCRIU SOBRE L’AGUSTÍ

EN MEMÒRIA DE L’AGUSTÍ CONDAL BERNAUS

Amb molt de gust he acceptat la invitació a deixar el meu testimoniatge d’amistat amb el nostre volgut Agustí. Crec tenir la més llarga memòria d’ell ja que  vàrem conviure junts a l’Apostòlica de Bellpuig durant 4 anys i després 7 l’Espluga, del 1943 al 1947. Com que érem molts nois  i joves  als principis dels anys 40, m ‘és difícil recordar res en especial, excepte el fet que era un bon company, simpàtic, alegre, molt estudiós.

Agustin Condal

Dels anys a l’Estudiantat a l’Espluga de Francolí el que sí recordo bé, sobretot dels anys de teologia, és que com que no era gaire esportista dedicava moltes hores d’ esbarjo a la impremta, on va anar aprenent a composar amb lletres petites de diferents estils  i va esdevenir pel seu interès i coneixements a ser l’ encarregat  d’ editar periòdicament la revisteta missional «Aquí y  Allá» una revista molt simpàtica, amb bons articles, fotos, vinyetes i amb portada del bon dibuixant Josep Pallàs. Personalment, i en nom dels 4 que ens ordenàrem l’any 1955, tinc d’agrair-li el pamflet de quatre pàgines, amb cartolina groga i textos en color blau i que encara guardo com un record molt especial.

Una altra afició de l’Agustí, fou fer de fotògraf. Recordo les seves dificultats per col·locar el trípode al pati al que encaixava una grossa màquina fotogràfica d’aquells temps, i tirava les fotos habituals de tota la Comunitat sencera de professors, teòlegs, filòsofs i novicis, Segurament que alguns alumnes de principis de l’any 1959 guardeu alguna còpia d’aquelles fotos on hi sortíeu vosaltres. També les tenim guardades a l’Arxiu Provincial. .

Per suposat que com he mencionat abans, l’Agustí tenia un caràcter molt, molt agradable estava sempre disposat a donar una mà, de bon gust, a qui li demanava algun favor.

Vàrem estar un any separats però vaig tenir la sort de tornar a conviure un any amb ell, ja que també a ell li donaren com a primer destí, ser professor a l’Apostòlica de Bellpuig, l’any 1956. De seguida es va guanyar les simpaties dels seus alumnes i de la resta dels apostòlics com molts recordareu, sobretot quan va substituir al P. Costa, l’any 1959,  com a Director dels Apostòlics. Deveu ser bastants els exalumnes d’aquells anys que teniu el bon record del  canvi d’ambient que produí aquella encertada substitució.

Però, va durar només dos anys, ja que com érem fills de l’ Obediència, de la mateixa manera que a mi m’havien destinat a Brooklyn, l’any 1957, a ell li va arribar, el sempre inesperat destí a nord-americà l’any 1961. Des de la parròquia de St. Peter’s-O.L.of PIlar, va començar a substituint-me com encarregat de la

Capella del Pilar on només hi havia quedat un reduït nombre de feligresos hispans de la que havia estat la nostra primera fundació el 12 d’octubre de  l’any 1912. Per raons urbanístiques la Capella va anar essent  re ubicada tres vegades a altres llocs, més aviat amb pèrdua del nombre d’emigrants espanyols i porto-riquenys. Amb evident disgust dels fidels, el  Bisbe de la diòcesi va decidir el tancament de la Capella, i el diumenge de Pasqua de l’any 1963 li va tocar al P. Condal la desagradable funció de celebrar la darrera missa a aquella històrica Capella hispana.

Sortosament, emperò, després d’uns anys de ministeri a  la parròquia mare de St. Pere, Ntra, Sra del Pilar on residíem els dos, va passar a ajudar a  la colindant Casa de «Cursillos de Cristiandad». on es donaven Cursets els caps de setmana però només  a homes i dones: A iniciativa del gran amant de la joventut, amb l’aprovació i col·laboració del P. Josep Biosca, Director dels Cursets de Cristiandat i d’ alguns Dirigents, va començar a donar cursets, alguns caps de setmana, amb xerrades més adequades a la joventut. Primerament s’hi van adherir algunes poques Filles de Maria de la Capella de la Montserrate i de Sant Pere. Però el nou Moviment de  «Jornadas de Vida Cristiana» ideada pel P. Condal es va anar escampant per altres parròquies. La llavor plantada va produir molt de fruit. El  Moviment juvenil es va anar expandint amb candidats de moltes altres parròquies de la diòcesi, fins i tot després després de l’any 1968 quan els Superiors varen destinar al P.Condal com a vicari de la nostra Capella-parròquia de la Medalla Miraculosa, fundada a la ciutat de Filadèlfia l’any 1916. Aprofitant l’existència dels Cursets de Cristiandat per a adults, va fundar allà l’activitat que havia estant fent a Brooklyn durant 5 anys. Allà, dins dels grups de joves, també dels dos sexes, va establir el Moviment de «Alboradas», un nom ben engrescador per als joves. Comptant amb la col·laboració del P. Antonio Serrano, el seu antic superior durant els anys de professor a Bellpuig, va anant aconseguint que molts joves practiquessin els tres dies de xerrades, els caps de setmana que quedaven lliures.

Això va durar fins l’any 1976, quan amb motiu de circumstàncies adverses que no vénen al cas el P. Condal va decidir tornar a Barcelona, quedant destinat a la Casa de Vallvidrera, on la Província havia tingut el Teologat.

Fins que a prinipis dels anys 80 l ‘Agusti va deixar voluntàriament aquell darrer destí. D’aleshores ençà ben poc o res vaig saber de la seva vida…  Només la seva família i alguns antics amics seus deurien  tenir notícies dels seus afers. Més endavant van començar els seus llaços de comunicació  amb altres antics exapostòlics, que el van animar a formar part d’aquest Grup d’Exalumnes de l’Apostòlica de Bellpuig», participant en les trobades que es feien. Personalment, gràcies al Francesc Secall amb qui havíem començat a tenir contactes per escrit i personalment, l’Agustí es va assabentar que jo feia alguns anys que havia tornat a Barcelona (greument malalt), residint a la Casa Provincial. La nostra retrobada va ser força emocionant…  Més endavant em va

invitar a dinar a cada seva on vivia amb la seva esposa Emma, una excel·lent persona, molt amable, bona cuinera i mestressa de casa. Els nostres llaços d’amistat van ser palesos públicament gràcies a les Trobades d’Exalumnes de l’Apostòlica de Bellpuig. Quin goig per a mi retrobar-me amb alguns altres antics deixebles dels dos anys de professor a l’Apostòlica de Bellpuig. També vàrem coincidir, ocasionalment, en les «Trobades dels Exalumnes de l’Apostòlica de Palma de Mallorca. Va ser precisament en una d’aquelles Trobades a les quals hi havia estat invitat el Vistador P. José Vicente que en Joan Martorell va presentar-lo a l’Agustí. Coneixença que va donar lloc a retrobar-se mútuament. El nostre Visitador es va alegrar molt de conèixer l’Agustí i començaren a tenir una molt bona amistat gràcies a la gran simpatia que engendrava l’Agustí amb les persones. No podia faltar la invitació per part de l’Agustí al P. José Vicente, invitant-lo a dinar a la seva casa de Polinyà i conèixer a la seva esposa Emma.

Precisament aquesta bona coneixença i amistat va ser el motiu pel qual l’Emma invités al P. José Vicente a presidir el funeral per l’etern descans dels seu estimat espòs, el proppassat dissabte 22 de maig, dia que el nostre estimat Agustí hauria complert 79 anys. El P. José Vicente, cal fer-ho constar en aquesta Memòria, es va lluir en la seva excel·lent homilia, coincidint amb la Solemnitat de Pentecosta. Va saber combinar la festa litúrgica amb la valoració i elogi de les moltes qualitats del difunt, que l’ajudaren a que fos tant i tant estimat pels seus antics deixebles, representats al funeral  la parròquia de Polinyà per l’Àngel Solé, el Josep Maria Gasol, i l’absent  gran amic seu en Francesc Secall, qui a causa del casament de la seva filla gran Ruth planejat, casualment pel mateix dia des de  feia molt de temps no va poder assistir a l’emocionant funeral, sobretot per a l’esposa de l’Agustí amb els seus familiars, grans i petits, com també les dues germanes de l’Agustí. Tampoc podia faltar un  servidor a l’Eucaristia pel funeral del meu gran amic i condeixeble, concelebrant amb el P .Visitador.  Un últim  detall que no podria deixar d’esmentar pel seu significat: l’altar estava profusament adornat de flors vermelles, amb motiu de la coincidència amb la Solemnitat de la Pentecosta, però el que més ressaltava i va donar un caire de dolorós sentiment a l’Emma i a tots els assistents va ser el gran quadre de l’Agustí, (que ha sido pintado por Ángel Arbonés, esposo de su sobrina Dolors Condal, con el fin de darle una sorpresa a Agustín en su 79 cumpleaños. ¡ Casualidades de la vida ! ) (Nota feta per l’Emma, esposa de l’Agustí),  que es va col·locar just davant del presbiteri.

Agustí Condal, estimat i enyorat, que les pregàries que s’han fet pel teu descans etern i les teves virtuts humanes i espirituals et concedeixin molta més felicitat en la Vida Nova que ja ha començat per a tu.

Joan Sonet i Miró, c.m.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.